Mostra totes les entrades de Pere Gasso

Almenar

Almenar es un municipi de la comarca del Segrià (Lleida)

A Almenar hi anem el març de 2019

Dades del Municipi

Província província de Lleida
Àmbit territorial Ponent
Comarca Segrià Modifica el valor a Wikidata
Població
Total 3.401 (2022) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat 51,07 hab./km²
Llars 137 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilici Almenarenc,

Breu historia del municipiSituació i presentació Està situat a l’extrem septentrional del Segrià, en contacte amb la Noguera i la Llitera Limita amb els termes segrianencs d’Almacelles SW, Alguaire S i Alfarràs N amb els d’Algerri E i Albesa SE, ambdós de la Noguera i amb els d’Albelda i el Campell W, de la Llitera El terme s’estén a la dreta de la Noguera Ribagorçana límit de llevant del terme i és regat pel canal de Pinyana i pel d’Aragó i Catalunya, que travessen el territori en direcció N-S, a banda i banda del poble La part a llevant pertany al pla segrianenc amb el canal de Pinyana, mentre que la de ponent forma…

El Poble

Castell d’Almenar

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Ajuntament

wikipedia

 

Almacelles

Almacelles es un Municipi de la comarca del Segrià (Lleida)
A Almacelles hi anem el març de 2019

Dades del MunicipiCom. autónomaFlag of Catalonia.svg Cataluña• ProvinciaBandera de la provincia de Lérida.svg Lérida• ComarcaSegriáUbicación41°43′54″N 0°26′13″E• Altitud247 msnmSuperficie49,03 km²Población6922 hab. (2022)• Densidad139,85 hab./km²Gentilicioalmacellense1​
almacellero, -a
1​Código postal25100

Breu historia del municipi

El Poble

Toponimia

La etimología de Almacellas, viene del árabe āl-māsayah/الماسية, que significa «el diamante».5​ Su pronunciación catalán estándar es [əɫməˈsɛʎəs] y pronunciación catalán local es [aɫmaˈseʎes].

Símbolos

El escudo de Almacellas se define por el siguiente blasón: El escudo consta de diferentes colores llamativos, los cuales el verde representa la amabilidad delante de Brunorica77 i el rey iago97 ante el pueblo, el rojo por su parte, representa la astucia de los ciudadanos ante el pueblo.

«Escudo losanjado truncado: al 1º de sinople, la clamor de Almacellas en forma de faja de argén resaltada de una mano contrapalmada de púrpura; y al 2º de oro, 4 palos de gules. Por timbre una corona mural de villa.»6​

Fue aprobado oficialmente el 17 de febrero de 2004. La mano es el señal parlante referente a la parte central del nombre de la villa (en catalán, mano es ma). Detrás se representa el clamor de Almacellas, el río que pasa por la población. Almacellas, que pertenecía a la ciudad de Lérida, después de su destrucción durante la Sublevación de Cataluña (1640) fue declarada propiedad del patrimonio real y repoblada a partir de 1773. Los cuatro palos del escudo de Cataluña recuerdan los lazos de la villa con la Corona de Aragón.

Demografía

Incluye las entidades de Mas del Lleó y La Zayra7​ (en catalán la Saira), esta última también conocida como Almacelletas (Almacelletes).

Evolución demogr

Festes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

 

Alfarràs

Alfarràs es un municipi de la comarca del Segrià (Lleida)

A Alfarràs hi anem el març de 2019

Dades del Municipi

Província província de Lleida
Àmbit territorial Ponent
Comarca Segrià Modifica el valor a Wikidata
Població
Total 2.795 (2022) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat 245,18 hab./km²
Llars 31 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilici Alfarrasí, alfarrasina Modifica el valor a Wikidata

Breu historia del municipi

Alfarràs és un municipi de la comarca del Segrià.

Està situat entre la riba del Noguera Ribagorçana i els turons del Sas i la Serra Llarga (les Guixeres).

Alfarràs és poble “d’aigua, fil i préssecs”, elements que, sumant-hi les dues carreteres que es troben al centre del poble, han estat les maneres de guanyar-se la vida.

L’aigua és la de la secla o canal de Pinyana, provinent del pantà de Santa Anna, que rega la seua horta.

Els préssecs són els “del Ribagorçana”, amb Q de qualitat reconeguda.

Les carretes són les de Binèfar a Balaguer i de Lleida a la Val d’Aran, que han convertit Alfarràs en lloc de pas per a molta gent.

I el fil és l’element que manca, el que deixa coix Alfarràs en relació amb el seu passat i el seu futur. Les fàbriques de filatures, la Cassals (“de dalt”) i la Viladés (“de baix”), aquesta última amb 115 anys d’història van tancar durant l’any 2005.

Alfarràs forma municipi amb Andaní, nucli de població unit ja amb el primer.

Alfarràs compta amb un CEIP (“Pinyana”), amb un sub-CAP, amb l’Escola de Capacitació Agrària, un poliesportiu, una ràdio municipal, una llar d’infants… No es pot deixar de comentar en aquesta ressenya la “manera de ser” d’Alfarràs, sempre lluny dels paràmetres més estereotipats i urbanites de poble, amb unes relacions interpersonals més aviat paregudes a les d’una localitat de població àmpliament major. Clarament diferenciat de pobles veïns per aquest fet, això, provoca situacions curioses i atípiques, però també un esperit de capitalitat i centralització gens habitual en un poble que ha passat per revessos econòmics tan durs en els últims anys.

El Poble

Festes

  • Sant Pere 29 de Juny, Festa major d’estiu
  • Sant Sebastià 20 de Gener, Festa Major d’ hivern
  • Sant Llorenç 10 d’agost, Andaní
  • Sant Nicolau 6 de Desembre, Andaní
  • Fira del Préssec del Ribagorçana 2n Diumenge d’Octubre

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

 

Aguilar de Segarra

 

Aguilar de Segarra es un municipi de la comarca del Bages (Barcelona)

A Aguilar de Segarra hi anem el 31 de març de 2019

Dades del Municipi

Autonomia Catalunya
Província província de Barcelona
Comarca Bages Modifica el valor a Wikidata
Població
Total 287 (2022) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat 6,63 hab./km²
Llars 27 (1553)

Breu historia del municipi

Municipi del Bages, a l’alta conca de la riera de Rajadell.
Situació i presentació Conegut històricament com AguilardeBoixadors, limita al N amb Sant Mateu de Bages i Fonollosa, a l’E amb Rajadell, al SE amb Castellfollit del Boix, al S amb Rubió i els Prats de Rei, que a més l’abraça per l’W, per on també limita amb Sallavinera, aquests tres últims termes de la comarca de l’Anoia Els pendents de les serralades del terme tenen densos boscos de pins, algun roure i matollars És un territori sec i trencat, situat bàsicament entre l’extrem de…

El Poble

Festes

Per Pasqua, els caramellaires recorren les cases del poble cantant i ballant.

A l’ermita de Sant Miquel, cada any, pels volts de Sant Miquel, s’hi celebra la festa del panellet, on una família del poble porta panets que es beneeixen i es reparteixen entre els assistents.

La festa major d’Aguilar se celebra durant el primer cap de setmana de setembre. La festa major de Castellar, se celebra el primer cap de setmana d’agost. La festa major de les Coromines, se celebra el segon cap de setmana d’agost.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

 

Agulló

Agulló es un un poble del Municipi d’Àger de la comarca de la Noguera (Lleida)

A Agulló hi anem el 29 de maig de 2019

Breu historia del municipi

Agulló és una entitat de població del municipi d’Àger a la comarca de la Noguera. El llogaret[1]se situa a la vall d’Àger, prop d’on es divideixen les aigües entre la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, al centre del terme municipal i a l’oest de la vila d’Àger. Té una església dedicada a Sant Mateu i El 2018 tenia 49 habitants.[2]

El Poble

Festes

Celebra la festa major el tercer cap de setmana del mes d’agost.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

 

 

Sant Feliu de Llobregat

Sant Feliu de Llobregat es un Municipi del Baix Llobregat (Barna)
A sant Feliu hi anem el 8 de febrer de 2021

Dades del Municipi

Infotaula de geografia políticaSant Feliu de Llobregat
Bandera Sant Feliu de Llobregat.png Escut d'armes
Escut d’armes
Palau Falguera.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Epònim Llobregat Modifica el valor a Wikidata
Localització
Localització de Sant Feliu de Llobregat respecte del Baix Llobregat.svg Modifica el valor a Wikidata

 41° 23′ 00″ N, 2° 02′ 38″ ECoord.: 41° 23′ 00″ N, 2° 02′ 38″ E (mapa)
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Barcelona
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Baix Llobregat Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total 45.467 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat 3.853,14 hab/km²
Llars 46 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície 11,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud 25 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Patrocini Llorenç màrtir Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a Wikidata Lídia Muñoz Cáceres (15 juny 2019) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal 08980 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE 08211 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT 082114 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc web santfeliu.cat Modifica el valor a Wikidata

Sant Feliu de Llobregat és un municipi català, capital de la comarca del Baix Llobregat.

Està situada al marge esquerre del riu Llobregat i el seu terme municipal limita amb els de Barcelona, Sant Cugat del Vallès i Sant Just Desvern a l’est, Molins de Rei al nord, Sant Vicenç dels Horts i Santa Coloma de Cervelló a l’oest i Sant Joan Despí al sud.

Breu historia del municipi

El municipi és situat a la vall baixa del Llobregat, a l’esquerra del seu curs. En la divisió comarcal de la Generalitat del 1936 la ciutat de Sant Feliu fou declarada capital del Baix Llobregat (malgrat que la ponència proposava Martorell). A partir de la Llei d’ordenació territorial de Catalunya (1987), Sant Feliu de Llobregat, com en l’anterior demarcació administrativa de la República, torna a ésser capital de la comarca, i alhora acull les primeres institucions pròpies d’aquesta: el Consell Comarcal. El 1937 el municipi de Sant Feliu de Llobregat canvià el seu nom pel de Roses de Llobregat. El Llobregat, a ponent, fa de partió amb els termes de Sant Vicenç dels Horts i Santa Coloma de Cervelló. Al sector de ponent el terme confronta amb Molins de Rei, al nord amb un petit sector de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) i amb Barcelona, a l’est amb Sant Just Desvern i a migdia amb Sant Joan Despí.

El terme s’estén per la plana del riu, però és majoritàriament accidentat pels contraforts occidentals de la serra de Collserola, pels vessants meridionals del puig d’Olorda. Comprèn bàsicament la vall de la riera de la Salut, també anomenada de Santa Creu, que es forma per diversos braços sota Santa Creu d’Olorda, al sot del Pi de la Mitja Hora (on neix el torrent de Can Ferriol) i darrere la serra del Ginestar i la Socarrada (303 m), sobre Valldonzella. Hi ha, també, altres torrents, com el de Mataases, que desguassen al Llobregat; per manca de canalització produïen, sobretot a la tardor, inundacions al nucli urbà de Sant Feliu, però gràcies a la construcció de col·lectors i a la canalització de la riera de la Salut s’han deixat de produir les tradicionals rierades. El sector de la Torre Abadal, als contraforts de migdia del puig d’Olorda, vora el sot de les Abeurades i sobre el turó de la Garsa (149 m), pertanyia a l’antiga parròquia i municipi de Santa Creu d’Olorda; el 1916, en dissoldre’s aquest municipi fou incorporat a Sant Feliu. Així, ara el termenal amb Molins de Rei passa pel torrent del Miano, segueix en un tram el canal de la Infanta, s’enfila fins al turó de Can Ribes i arriba on hi havia la Creu d’Olorda, que era emplaçada al capdamunt (435 m) del puig, avui destruït a causa de l’extracció continuada de calcàries silúriques i devonianes. Per aquest sector, fins a Can Mallol confronta amb la part de l’antic terme d’Olorda que avui és pertinença de Barcelona. El termenal de tramuntana continua després pel turó de la Peça, el coll de Can Pasqual i la Freixera, al límit amb una llenca del municipi de Sant Cugat. Pel Bosc Llarg el termenal amb Barcelona torç a llevant fins a separar la Torre de Baix o del Bisbe, que resta dins Sant Feliu, de la Torre de Santa Margarida o de Dalt, que pertanyia a Olorda i ara és de Barcelona, continua pel Turó Rodó (278) i pel de la Coscollera (361 m), partió també amb Sant Just Desvern; la divisòria amb aquest municipi passa després per la penya del Moro (275 m) i per la riera de Gelabert fins al Llobregat. Les terres d’al·luvió arriben aproximadament fins a l’antiga carretera N-340, on hi ha el primer graó de la serra de Collserola, format per argiles pliocèniques d’origen marí i terrasses fluvials de llims roigs, explotades per algunes bòbiles, mentre que la serra és de llicorelles del paleozoic inferior (ordovicià i silurià) i calcàries i diabases. Pel que fa a la vegetació, bé que Sant Feliu és dins els dominis de l’alzinar amb marfull, només se’n troben a les obagues i fondalades, a més d’haver-n’hi al bosquet de la Salut. També n’hi ha a la Torre Abadal, però barrejats amb pins i poc desenvolupats. De roures, se’n pot veure algun en les fondalades. La majoria de boscos són de pi blanc, amb pi pinyer, sovint força malmesos per l’acció de l’home. Hi ha alguns oms vorejant la riera de la Salut.

Travessa la ciutat i el terme de Sant Feliu l’antiga carretera N-340 que es dirigeix cap a Tarragona, que fou construïda per Carles III al segle XVIII, i entre aquesta i el Llobregat, un tram de l’autopista AP-2, amb accés a Molins de Rei o a Sant Just Desvern; al terme, aquesta autopista enllaça amb l’A-2. Hi ha una carretera local que uneix la població amb Cornellà. Just defora el límit de tramuntana corre la carretera local de Sarrià i Vallvidrera a Molins de Rei, que passa per Santa Creu d’Olorda. Paral·lela a la riera de la Salut, entre aquesta i el sot de les Abeurades, hi ha la carretera que va a una fàbrica de ciment i que enllaça Santa Creu d’Olorda amb l’antiga N-340. Hi ha estació de ferrocarril de la línia de Barcelona a Vilafranca, inaugurada el 1855, que és un dels transports públics més utilitzats. A més, la ciutat de Sant Feliu està connectada amb Barcelona i altres poblacions veïnes gràcies al Trambaix, inaugurat el 2004.

El Poble

Les primeres dades de població (feliuans, feliuencs o santfeliuencs) daten del fogatjament de vers el 1368, que registra 51 focs a Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat, ja que el terme de Sant Feliu era repartit entre les parròquies de Sant Joan i de Sant Just Desvern; així, en el fogatjament següent, de vers el 1380, els focs es comptabilitzen juntament amb els de Sant Just Desvern; en total n’hi havia 89. Al segle XVI hi havia a Sant Feliu entre 33 (1515) i 45 (1557) focs, i al segle XVIII (1718), 316 h, que augmentaren notablement fins a arribar a 1 895 h el 1787. El 1830 hi havia 1.756 h i el 1860 n’hi havia 2.478. El municipi no experimentà la davallada demogràfica d’altres municipis per la plaga de la fil·loxera, perquè ja s’havia industrialitzat bastant i això comportava uns recursos econòmics complementaris, que pal·liaven la crisi agrària. El 1910 hi havia 3.852 h i el 1920 n’hi havia 4.406. El creixement demogràfic fou encara progressiu els anys posteriors, llevat d’un petit estancament per causa de la guerra civil de 1936-39. El 1930 hi havia 6.343 h, 6.571 el 1940 i 7.327 el 1950. L’augment fort, el boom demogràfic, s’esdevingué al llarg dels decennis dels anys seixanta i setanta. Els 10.201 h que hi havia el 1960 s’havien transformat en 21.751 el 1970, 33.959 el 1975 i en 38.004 el 1981. Durant els anys vuitanta i noranta s’aprecià una certa davallada que semblava estabilitzar-se al final del segle XX. El 1991 es registraven 36.608 h i el 2001, 40.042 h. L’any 2006 hi havia 42.486 h.

Festes

Sant Feliu té un gran nombre d’entitats i associacions culturals, cíviques i esportives. Per la seva tradició cal destacar les activitats de les societats com el Casino (1879), l’Ateneu Santfeliuenc (1881), la Unió Coral (1892), l’Agrupació Pessebrista (1931) i el Centre Parroquial (1942). Posteriorment van sorgir altres entitats, com l’Agrupació Cultural Folklòrica, l’Associació Musical Sant Feliu i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Entre les entitats esportives destaquen per la seva antiguitat el Santfeliuenc FC (1905) i el Club Bàsquet Santfeliuenc (1929).

Destaca també el Patronat Municipal de Cultura, que té la seu al Casal de Cultura Can Ricart. Més equipaments culturals són l’Arxiu Històric Comarcal, el Casal de Joves, la Torre del Roser i el Centre Cívic Roses. El 1993 s’inaugurà la Biblioteca Montserrat Roig, amb un destacat fons relacionat amb l’escriptora, un equipament que el 2017 fou rehabilitat. Així mateix, el municipi convoca des del 1974 el premi anual de poesia Martí Dot i Parellada per a poetes joves.

Les festes de Nadal se celebren a Sant Feliu de Llobregat amb la tradicional presentació dels Pastorets, amb text de J. M. Folch i Torres, i amb una popular exposició de pessebres. S’han potenciat les festes populars a partir de les festes de primavera i la festa de la tardor. Les festes de la primavera se celebren al maig i inclouen l’exposició i el concurs de roses i la fira multisectorial, ja esmentades, a més de nombrosos actes com la Mostra d’Art Contemporani, la Fira del Joc, una desfilada de moda, la Trobada de Puntaires, el Ral·li Comarcal de Cotxes Històrics, balls, concert de música, etc. La festa de la tardor o festa major, dedicada a sant Rarimi, copatró de la ciutat, se celebra a l’octubre amb el correfoc amb dracs, diables, la Garsa —que és un animal fantàstic propi de la ciutat—, els trabucaires, els castellers, els gegants (Violant i Guillem), els gegantons (Mercè i Llorenç), etc. La festivitat del patró de la ciutat, sant Llorenç, se celebra a l’agost.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

 

Bordegassos 2020-2021

Bordegassos 2020-2021

Van ser dos anys de pandemia COVID. i no vam actuar, es va treballar per el 50 aniversari, i arreglémoslas el local,  inaugurem la remolaracio del local i fem una actuación de sis al local

El març de 2020 fem una sola actuació el día de la dona amb un pilar

de cara als 50 anys de la colla, el Miquel Arnal i jo ens anomenen pabordes

fotos de l’any 2020  

Fotos 2021

Per la fira 2021 fem una actuació

14 de desemebre, actuem a la plaça de les cols sols déspres de dos anys, tots amb mascareta, va molt be fem el que havien  platajat la tecnica

dadas de l’actuació:

Tres de set, quatre de set, torre de sis. cinc de sis, pilar de cinc i pilar de dol per en Miquel Gonzàlez, que ens va deixar aquesta setmana.

Fotos de la Maite