Mostra totes les entrades de Pere Gasso

La Morera del Montsant

 Morera de Montsant (29)
La Morera del Montsant és un Municipi de la Comarca del Priorat (Tarragona)
A Morera del Montsant hi anem el 6 de desembre de 2013

Dades del Municipi

Gentilici morerí, morerina
Superfície 52,8 km²
Altitud 743 msnm
Població (2016[1])
• Densitat
153 hab.
2,9 hab/km²

Breu historia del municipi

És el més extens del Priorat històric i el segon de l’actual divisió comarcal. Limita amb Ulldemolins (N), Cornudella de Montsant (E), Poboleda i Torroja del Priorat (S), la Vilella Alta i Cabasseres (SW), Margalef (NW) i toca en un punt a Porrera (S). Es troba al sector septentrional de la comarca, entre el riu de Montsant (que forma en una petita part el límit N) i el riu de Siurana (que corre al S en una estreta franja entre els veïns termes de Cornudella i Poboleda) i comprèn una gran part del massís de Montsant, amb els seus punts culminants: la Roca Corbatera (1 163 m a l’extrem de llevant), el Piló dels Senyalets (1 109 m, al sector central), la Cogulla (1 063 m, a ponent, tocant el terme de Margalef), el Molló Alt (1 050 m, al N de l’anterior, a la dita serra del Sarraí) o l’imponent Cingle Major, damunt el poble, amb 1 158 m a la Roca Falconera, tots dins l’anomenada Serra Major o alineació principal del massís, al centre del municipi. Més al N, i separada de la principal per la vall del torrent dels Pèligs, afluent al riu de Montsant, que divideix en dues parts el massís i rep al seu torn diversos petits barrancs, hi ha l’alineació secundària que domina el terme d’Ulldemolins, amb la punta de la Galera (1 050 m) i el cim dels Pins Carassers (1 059 m) o la punta del Peret (1 042 m). Mentre que les aigües del sector septentrional són tributàries del riu de Montsant, a través de les del torrent de Pèligs, les del sector sud-occidental del terme hi conflueixen molt més al S (a la Vilella Baixa) a través del riuet d’Escaladei; les del sector sud-oriental van a parar directament al riu de Siurana dins el terme (barranc de la Bruixa) o en els veïns de Cornudella o Poboleda.

El municipi comprèn el poble de la Morera de Montsant, cap del municipi, el llogaret d’Escaladei, format a la conreria de l’antic monestir d’Escaladei i les restes d’aquest cenobi, l’ermita de Santa Maria de Montsant i l’antic monestir de Bon Repós.

Una carretera uneix el poble amb Cornudella de Montsant, on embranca amb l’antiga C-242 de les Borges del Camp a Fraga. D’aquesta mateixa carretera surt, vora el pont del riu de Siurana, un brancal que passa per Poboleda i segueix vers el llogaret de la Conreria d’Escaladei, travessant el terme per l’extrem meridional.

El Poble

El poble de la Morera de Montsant (743 m d’altitud) s’alça en un replà adossat als cingles meridionals del Montsant. El 2005 tenia 129 h. No queda gairebé cap rastre de l’antic castell de la Morera, situat al capdamunt del carrer de l’Església, ja que el 1954, per donar feina als afectats per les glaçades, s’enderrocaren els murs que restaven en peu i amb les seves pedres s’adobaren els carrers. Hi ha alguna casa amb llinda de pedra, però l’edifici més notable és l’església parroquial de la Nativitat. L’església conserva la portalada romànica de tres arquivoltes, amb dues columnes amb capitell a cada banda, de fust llis. L’edifici fou ampliat al segle XVIII, amb planta de creu llatina. Té un petit campanar. Tots els seus retaules foren cremats l’any 1936. L’antiga rectoria, a tocar de l’església, s’ha convertit en casa de colònies.

Festes

La festa major del poble, que se celebra el dia 8 de setembre en honor a la Nativitat. La gent del poble acudeix a la festa del jubileu que se celebra el dia 9 de maig al santuari de la Mare de Déu de Montsant. Són típiques la festa del Dilluns de Pasqua, en la qual s’organitza una calçotada popular i la trobada de geganters, el 15 d’agost.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”76561af0″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”La Morera del Montsant{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Morera de Montsant (35)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’ajuntament

Enciclopèdia Catalana

 

Bordegassos 2017

 Nit de Castells 2017

20170128G-Nit de CastellsDSC_3134

A la gala de nit de Castells em donen el premi a la trajectòria castellera

Avui dia 28 de gener em donen el premi a la trajectòria castellera, cosa que em fa molta il·lusió, ho comparteixo amb els meus i el dedico al “Carro”

20170128G-Nit de CastellsDSC_3075

Fotos Maite

Article diari Vilanoví del Marc

Entrevista del Marc al Diari de Vilanova

La Fura

Revista Castells 

Vídeo de la gala

El parlament que tenia preparat, allà el vaig resumí 

Bona nit s tots

Deixeu –me que en  un dia tant especial per a mi, em recordi de la meva Família els pares que ja no hi son, els meus fills, els meus nets, els amics, i la meva companyes Maite que m’ha recolzat sempre.

Gracies,  moltes gracies a la revista castells i a tots aquells que han col·laborat a que m’hagin atorgar a mi aquest premi, em fa  moltíssima il·lusió.  Hi ha molts castellers mereixedors de aquest reconeixement, castellers que han treballat i treballen per les seves colles,  també als Bordegassos.

Jo estic aqui dalt pero es tota la colla bordegassa que hi hauria d’eser, sense ells jo no seria aqui, el que mes valoro del món casteller es la colla, el grup humà que la formem, a la colla ens ajudem, emocionem, gaudim junts les alegries comunes, ens entristim, ens abracem,  no ho dubteu amics es el actiu mes preuat que tenim,  la colla no deixa de ser  la segona Família per molts de nosaltres.

En la meva trajectòria, he gaudit molt dels castells, des de els primers assajos a la platja de Vilanova, la primera actuació el 1972,   el primer quatre de vuit del 1979,  pilar de sis, els castells folrats,  fins la ultima actuació del any passat.  He tingut la sort que la salud m’ha respectat i he   parat  de baix a  moltíssims dels nostres  castells

Hi ha dos noms que voldria destacar, el Pep  Baig que  va ser el que va apostar per mi de baix, al primer quatre de vuit, i encara i sóc,  i  el Marcos referent  de la colla i del mon casteller, que es el  segon que més vegades he portat a sobre meu,  amb molta diferència.

Però deixeu-me dir  una cosa, els baixos, tenim un cert protagonisme als castells, sovint molts es pregunten qui es el baix, però pocs pregunten qui son les crosses,  els contraforts, els agulles  laterals, primeres…  en fi que seria dels baixos sense ells? Un record i agraïment per tots ells

I acabo recordant al que va ser per nosaltres la alegria de la colla, el somriure permanent, un  casteller de cap a peus, magnífic bordegàs i autèntic autèntic amic, el Josep Raventós ens va deixar sobtadament el mes passat.  

Li dèiem el Carro, Carro això va per Tú

.


Balanç 2017
L’ANY 2017, EL DEL DOMINI ABSOLUT DELS CASTELLS DE 8 BÀSICS

La temporada castellera ja ha finalitzat i arriba el moment de fer un balanç fred i reposat. Els números diuen que els Bordegassos de Vilanova han fet aquest 2017 la seva millor temporada des del 2002. Un total de 17 castells de vuit descarregats és la millor collita de les últimes 15 temporades per als de la camisa groc terrós, que han afegit un domini absolut del tres de vuit al domini del quatre que ja van assolir durant la segona meitat de l’any anterior. A més, la colla ha tornat a descarregar la torre de vuit, que no descarregava des del 2012.

El gran èxit de la colla castellera de Vilanova aquest 2017 ha estat consolidar els castells de vuit bàsics. De quatres de vuit n’han descarregat 11, n’han carregat un i n’han desmuntat dos. L’única caiguda amb aquest castell va ser, justament, el primer dia que el van intentar, quan el van carregar per Sant Jordi. Després, van aixecar el peu de l’accelerador durant unes setmanes, van introduir retocs al castell i des d’aleshores l’eficàcia ha estat màxima. A més, el carro gros dels Bordegassos ha introduït moltes rotacions al tronc i el pom de dalt. Per a aquest castell ja no hi ha ningú imprescindible.

El tres de vuit, que la temporada anterior només havien pogut carregar un cop, aquest 2017 l’han descarregat cinc vegades, amb un únic intent desmuntat. Cal remuntar-se al 2002 per trobar un tres de vuit tan consolidat. La temprada 2012, la de la tripleta de vuit del Concurs, de tresos de vuit en van descarregar tres, en van carregar un i en van desmuntar quatre. El 2014 i el 2015 els Bordegassos sí que van descarregar el tres, però només en una ocasió. No el tenien per la mà.

El sabor agredolç a aquest 2017 l’han deixat les dues darreres grans diades. A Igualada no van poder revalidar la torre folrada, mentre que al Dia de la Colla no van poder amb el cinc de vuit, que no assoleixen des del 2002.

En xifres totals, durant el 2017 els Bordegassos han descarregat 217 castells (91,2%), n’han carregat 2 (0,8%), han fet 3 intents (1,3%) i n’han 

2 d’abril primera actuació a El Vendrell amb els Nens del Vendrell

 

Avui actuem a la plaça Vella de El Vendrell, prou bé per ser la primera actuació, fem cinc de set, quatre de set amb pilar, i un vano de cinc

Em posen a tots els castells,  el quatre amb el pilar, al pilar

Dades de l’actuació

Nens Cinc de set, quatre de vuit, intent de torre de set, tres de set i pilars de cinc

Bordegassos: Cinc de set, quatre de set  amb agulla, quatre de set i vano de cinc

Crònica del Marc

Fotos de la Maite


9 d’abril actuem a Manresa 

Avui a Manresa actuem també amb els Castellers del Riberal i Tirallongues

Continuem sense problemes el nivell de set, amb novetats al pom de dalt, i un tres amb bones perspectives per pujar un pis més.

Dades de l’actuació:

Tirallongues,  Pilar de quatre, Tres de set, quatre de set, quatre de set amb pilar i vano de cinc

Riberal:               Pilar de quatre, Tres de set,  quatre se set, Cinc de sis i pilar de cinc

Bordegassos:  Pilar de quatre,  Quatre de set,  Cinc de set,  Tres de set, Pilar de cinc i dos pilars de quatre.

Fotos Maite

Crònica del Marc


22  d’abril prèvia de sant Jordi

Primer quatre de vuit de la temporada

Disapte 22 prèvia de Sant Jordi vam fer una seria d’actes, la Raquel Sans de la Joves ens va venir a explicar el conte mes alt dels castells, el divendres desprès del assaig pengem la foto del Perona amb els caps de colla, vam rebre els de la nova moixeranga d’Algemesí, en quant a l’actuació  bona diada, tres casells de set clàssics, tres quatre i cinc, i els  convidats, tot una seria de figures, eren els anfitrions, en acabar a sopar tots junts i ells de festa i dormir tot  al Institut Joaquim Mir

 

23 d’abril,  Diada de Sant Jordi

Avui desprès de carregar el quatre de vuit, ja que l’enxaneta va ensopegar al baixar i s’ho va emportar tot, només vam fer el quatre de set amb pilar, com a castell descarregat, vam provar el nou de set i el cinc però la canalla es va fer enrrere

Les colles convidades , fan clàssica de set,  Nens i Barcelona i La Joves, tres de vuit, torre i cinc de set

En acabar l’actuació anem a dinar fideuà, fet per els llaguts, també al institut Joaquim Mir, acabem amb regals i una molt bona sintonia entre tots,  molt bé els dos dies, també van venir la Conlloga de Castelló.

Fotos Maite:

Fotos prèvia

Fotos Matinades

Fotos diada

Crònica Marc


6 de maig actuem al Prat de Llobregat a la festa del Pratifolk

Una actuació per fer rodatges, es volia provar canalla, el Marcelí vol fer quatre castells, per fi, ja que la canalla no passa el primer cinc acabem amb:

Quatre de set sense els terços de quatre de vuit,  tres de set, i cinc de set

Els del Prat i Jove de L’Hospitalet castells de sis 

Les fotos son de la Yoko perquè la Maite, constipada no ha vingut

En acabar l’actuació en donen dos presents recordant els 20 anys de la primera actuació al Prat, i també dels nostres 45 anys de la colla, nosaltres els donem la foto de la seva actuació per Sant Pere de l’any passat.

Crònica del Marc

Fotos Yoko

————————————————————————————————————————

14 de maig actuem a Sant Cugat

Actuem a la fira de Sant Ponç

Bordegassos: Fem cinc de set,  quatre de set amb agulla, i quatre de set petit i pilar de cinc

Sant Cugat:  Tres i  quatre de vuit i torre de vuit

Gràcia: set de vuit, tres de vuit, i torre de set

Crònica Marc

Fotos Maite


21 de maig anem a Vic a la festa de primavera

Avui anem a Vic per intercanvi, actuem en una plaça amagada i quasi sense gent en acabar nosaltres i set més anem a dinar al local des sagals i nosaltres pujem a Toses

Fem quatre de set amb els terços a segons, el cinc de set i el tres de set amb els quarts de vuit fora

Sagals fa la torre de set,

Fotos Maite

Crònica Marc


3 de juny anem a Tarragona a la diada del local

Actuem amb la jove els castellers de Terrassa i els noi de la torre

Avui fem l’actuació esperada, la primera torre de set, cinc de set,  quatre de set am,b els terços del quatre a segons i el pilar de cinc i tres pilars de quatre

Aquí faig el cinc i el quatre

Dades de l’actuació:

Jove de Tarragona Cinc de vuit, Tres de nou, Quatre de vuit i Pilar de sis

Bordegassos: Torre de set, Cinc de set, Quatre de set amb agulla i Pilar de cinc

Nois de la Torre

Castellers de Terrassa

Fotos Maite

Crònica Marc

___________________________________________________________________________

10 de juny anem a l’ Arboç

Actuem amb la Vella i el minyons de l’Arboç

Fem una actuació de set amb la torre, cinc,i quatre, amb dos pilars de cinc i tres de quatre

Paro el cinc i el quatre i un pilar, el del Dani Trias, la Pilar fa per primer cop de crossa amb el cinc

Dades de l’actuació

Vella cinc de vuit, torre de vuit i tres de nou, no fan pilar gran

Minyons Tres de set, quatre de set i cinc de sis

Bordegassos Torre de set, cinc de set i quatre de set ,dos pilars de cinc

Fotos Maite

Crònica del Marc


11 de juny anem a Berga

Avui anem a Berga a la festa dels quatre fuets, amb Caps Grossos de Mataró, Minyons de Terrassa i els de Berga

Aquí torno a fer el quatre, que desprès de Sant Jordi .. el cert es que molt bé amb al Montse Tort i la Marina

Avui ens ha sortit tot bé, anàvem per el quatre i el fem amb solvencia segurs i molt parat, continuem amb el set de set i el cinc

Dades de l’actuació

Entrem tots amb  pilar de quatre

Berga: cinc de set , set de set i torre de set

Minyons: Cinc de vuit, tres de nou, torre de vuit i pilar de set

Caps grossos: tres de nou torre de vuit quatre de vuit

Bordegassos: Quatre de vuit, set de set, cinc de set i pilar de cinc i pilars de quatre

Fotos Maite

Crònica del Marc

___________________________________________________________________________

17 de Juny  actuem a les festes de Sant Pere a Baix a Mar

Aquí nosaltres no hi anem perquè es casen la Maria i la Sandra,

poca gent com castell més gran el tres de set

Cònica del Marc

fotos Yoko

___________________________________________________________________________

18 de juny la Grallada

Actuem amb Castellers de Esplugues i Sant Cugat, Esplugues es el primer cop que venen a Vilanova

Per fi avui fem una actuació completa a Vilanova per primer cop el nou de set, juntament amb el quatre i la torre.

En acabar anem al local a dinar pagant la colla, pica pica i botifarra a la brasa

dades de l’actuació

Bordegassos: quatre de vuit, nou de set, torre de set i dos pilars de cinc

Sant Cugat :quatre de vuit, Tres de vuit, cinc de set i pilar de cinc

Esplugues: Quatre de set, Quatre de set amb pilar Torre de set i

Fotos Maite

Crònica del Marc

_________________________________________________________________
25 de juny de anem a Barcelona a la festa major del camp d’en grassot a Gràcia

Actuem amb els Minyons de Terrassa i Castellers de Gràcia

Tornem a fer el quatre ja li estem agafant confiança, debuta el Dani Tries a segons i la Rebeca a quins el meu 119

Dades de l’actuació

Bordegassos: Quatre de vuit, intent de cinc de set, quatre de set amb pilar i pilar de cinc amb el Toni de segon i la Ona d’aixecadora

Minynos: Cinc de vuit, Tres de nou, Torre de vuit i Pilar de set

Gràcia: Quatre de vuit tres intens de Tres de nou, Tres de vuit  pilar de cinc

Fotos Maite

Crònica del Marc

___________________________________________________________________________

8 de Juliol anem a Esparreguera

Actuem amb Castellers d’esparreguera i Moixiguenguers  d’igualada

Avui sortim contents em tornat a fer el quatre i la torre amb el quatre amb l’agulla, ja es el quart consecutiu que fem i amb molt bona pinta, el mel meu 120

Esparreguera fa quatre cinc i tres de set amb agulla i pilar de cinc

Igualada no porta massa gent i fan castells de set

Fotos Maite

Crònica Marc

__________________________________________________________________________

15 de juliol actuem al Centra Vila, amb Tirallongues i Sagals, ells fan castells de set

Nosaltres  fem la millor actuació del Centre Vila, amb la torre de set, el cinquè quatre de vuit, el set de set, i vano de cinc el meu 121

Fotos Maite

Crònica del Marc

___________________________________________________________________________

!6 de Juliol anem a Calafell amb Castellers de Terrassa i Nens del Vendrell

Avui es volia tirar el tres, però han preferit fer una prova del tres de set  amb el Magi i la Alba per si al final son els que ens pugin al tres de vuit.

Fem la torre, el quatre amb agulla, el tres de set i el pilar de cinc, avui faig tots els castells

Dades de l’actuació

Nens: tres de vuit, Torre de vuit, quatre de vuit i Pilar de sis

Castellers Terrassa; Cinc de set, Torre de set, quatre de set  amb pilar i pilar de cinc

Bordegassos: Torre de set, quatre amb pilar, tres de set, i Pilar de cinc

Fotos Maite

Crònica del Marc

___________________________________________________________________________

29 juliol 2017 Diada de Festa Major de Vilanova

Actuem com els ultims anys amb els decastellers de vilafranca i jove Tarragona

Avui, fem una actuació perfecte, tot el que voliem, primer tres de vuit, quatre i torre de set, ja que la de vuit li falta recorregut, el meu 122 4/8, i el meu 3/8  85

dades de l’actuació:

Bordegassos: Pilar de quatre caminant, Tres de vuit, Quatre de vuit, Torre de set, quatre Pilars de cinc i quatre pilars de quatre

Castellers de Viafranca:

Torre de nou, Tres de deu carregat, Quatre de nou am folrre i pilar, intent de Pilar de vuit, i dos pilars de cinc

Jove de Tarragona:

Nou de vuit, Cinc de nou, Quatre de nou, Pilar de vuit i pilars de cinc

Fotos Maite

Crònica del Marc

Pinyes

___________________________________________________________________________

Dies 4 i 5 d’Agost Festa Major de Vilanova

Aquí entre els dos dies fem a part de molts pilars de quatre i altres castells de sis, onze pilars de cinc per poder coincidir el numero 1000 descarregat al vot del poble.

El pilar el fem,  el Marcos Dani Ponce, Nerea i Magí  i jo a baix, Agulla el Kanko, Contrafort el Victor, crosses la Nuri Flores i la Kuki, laterals Ton i Savany, primeres Tello i primeres per devant el Burcet, i evidentment la resta de la colla, val a dir que va ser el Jordi Ibañez, qui es va adonar que en faltaven 19 per el miler, i aquí la tècnica es va posar a treballar amb el Marcos al capdavant per arribar al miler per el vot del poble. El Ibàñez i el Marcelí que en van fer molts de laterals, potser més el Ibàñez van cedir el lloc al Ton i al Salvany, son així de ben parits. El Jordi Castañeda fa l’anunci del pilar numero 1000, tot just entrar les autoritats a la plaça de les Neus, es fa silenci per part de tothom respectant el pilar, molt emotiu piel de gallina, em recordo molt de Carro.

El Marcos volia fer girar tota la pinya del pilar, fem una prova sense el Magí, i ja es veu que no es viable. El Marcos i tot el tronc el giren un cop carregat,

Fotos Maite

Crònica Marc

———————————————————————————————————–

dia 1 de setembre actuem a Agramunt

Avui desprès de vacances anem a la festa major de Agramunt, ens pagant els bussos i fem intercanvi amb Lleida, actuem amb Margeners de Guissona i els castellers de Lleida

Aquí volíem fer el tres de vuit però el Magi no ha volgut pujar, fem això la torre, juntament amb el cinc i el tres  de set

Fotos Maite 

Crònica Marc


11 de setembre actuem a Badalona i anem a la diada Onze de setembre, actuem amb els de Badalona i Sant Just

A Badalona hi fem el quatre de vuit, el tres no el portem perquè tenim gent de vacances del pom de dalt, acompanyem amb la torre i el cinc de set el meu 123 quatre de vuit

Fotos Maite

Crònica Marc

També a la tarda anem un autocar a Barcelona a on hi fem mots pilars de quatre i juntament amb els Nens fem la típica senyera amb els colors de les camisses

Fotos Maite

Crònica Marc

__________________________________________________________________________

16 setembre anem a Tauste 

Aquí hi anem uns 110 i fem en el cercavila, a pert de molts `pilars de quatre, dos tresos de set un quatre de set, i un pilar de cinc

També farem fer un Sant Roc en memória del Carro

Nosaltres, anem a un hostal Casa Pepe a dormir per 35€ la habitació, també  venen les parelles els  Marcos,  el Angel, el Joan Soler, i sols Nejo Miquel Angel i Jordi Alba

Fotos Maite

Crònica Marc

___________________________________________________________________________

24 Setembre Diada del Salvany

Avui actuem amb Castellers de Lleida, Moixiganguers de Igualada,  i Nens del Vendrell

Actuació completa, desprès de passar per la plaça de la vila a fer tres pilars de quatre per la marató per la independència, junt amb els de Lleida i Igualada, els Nens fan els pilars al Vendrell, i comencem a dos quarts d’una a la plaça de les cols

He dit actuació completa perquè fem la mateixa que la Festa major, quatre i Tres de vuit amb la torre de set, i acabem amb dos pilars de cinc, un amb el Salvany. També debuten dos aixecadors,  la Clàudia i la Foix,  ja que el no volia pujar, el meu 124 quatre de vuit i el segon Tres d’aquest any, el meu 86

Dades de l’Actuació

Bordegassos:   quatre i Tres de vuit amb la torre de set

Nens: Quatre i Tres de vuit amb la Torre de vuit

Igualada:  Quatre de vuit, Tres de vuit i Quatre de set amb agulla,

Fotos Maite

Crònica Marc

___________________________________________________________________

6 d’octubre bolo a Girona Cobrem 4000€ fem un tres de set un quatre de sis amb agulla i dos pilars de quatre

Crònica marc

Fotos Maite

___________________________________________________________________________-

8 d’octubre actuem a l?Arboç amb cinc colles més, Jove de Sitges, Jove de Tarragona, Borinots de Sants, Joves de Valls i Minyons de L’Arboç.

Avui fem la Millor Actuació des del 2012 al concurs de Tarragona, fins i tot l’hem millorat, ja que em fet un intent desmuntat de cinc de vuit

He fet tots els castells, i el quatre es el meu 125è, i el meu  87è tres de vuit i la torre de vuit  32

Fotos Maite

Crònica Marc

_________________________________________________________________________-

15 Octubre actuem a Sabadell amb Xics de Granollers Sabadell i Igualada

Nosaltres som a Japó de vacances,

Nosaltres fem el Tres, Quatre de vuit i Cinc de set a més del pilar de cinc i varis pilars de quatre

Crònica Marc 

Fotos Yoko

___________________________________________________________________________

28 Octubre anem a Igualada amb Moixiganguers i alots de Llevant

Avui punxem, comencem amb el tres de vuit, molt bé tirem la torre de vuit i a la primera moguda el folre s’enfonsa, llavors continuem amb la de set i la canalla no ens puja, fem el quatre de vuit i tampoc, val a dir que estava molt malament ja de terços, acabem amb el quatre de set, la Maite es queda a casa per un constipat.

Jo faig el tres de vuit    8

acabem amb dos pilars de cinc, un el fa el Oriol Pereira per primer cop

Igualada fa el seu primer cinc de vuit, juntament amb la torre de vuit i el tres de vuit

Fotos Yoko

Crònica Marc

___________________________________________________________________________

29 Octubre actuem a Mollet, en el seu 25e aniversari

El millor d’avui es el preu ens paguen 2000€ i autocars

Volem actuar amb seguretat pe la canalla, comencem amb el cinc de set, torre de set amb el pom gran dosos i canalla, i quatre amb agulla i el pilar de cinc

Fotos Maite

Crònica Marc

______________________________________________________________________

 

5 de novembre dia de la colla

Avui dia de la colla portem el cinc de vuit a plaça desprès de 15 anys, val adir que l’haviem provat a l’Arboç, intent desmuntat i el divendres a l’assaig fem el cinc net i amb pinya fins a dosos, però a plaça abans d’entrar dosos es trenca, amb una caiguda de molts integrants i acabem desconvocant la diada

Jo no paro res fins acabar temporada degut a uns mals de cervicals, aprofito  la caiguda per anar al hospital a fer una radiografia em diuen que no hi ha lesió i he de fer 5 sesions de fiseo

Dades de l’actuació

Bordegassos Quatre de vuit, intent de cinc de vuit

Fotos Maite

Fotos homenatge als difunts

Fotos Matinades

Fotos dia de la colla

Crònica Marc

___________________________________________________________________________

11 novembre actuació a la fira

Com ja fa dos anys actuem per la fira amb una aportació de 2000€ per part del ajuntament

Fotos Maite

________________________________________________________________________

12 novembre actuem al Clot amb Barcelona i Sabadell

Per acabar temporada actuem a la plaça Valenti Almirall de Clot, la Placeta que en deiem nosaltres, al devant de l’ajuntament, una diada plena de caigudes per part de Barna i Sabadell, Barna prova per primer cop el cinc de nou i es trenca per la rengla pujant sisens, es para molt de estona,  i Saballuts cauenen el quatre de nou, nosaltres fem el cinc i el quatre amb agulla i pilar de cinc ja que acabem amb dos castells degut al temps d’espera

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El Montseny

montseny-3

El Montseny és un Municipi de la Comarca del Vallès Oriental

A El Montseny hi anem el 31 octubre de 2013

Dades del Municipi

Gentilici Montsenyenc, montsenyenca
Superfície 26,8 km²
Altitud 528 msnm
Població (2014[1])
• Densitat
332 hab.
12,39 hab/km²

Breu historia del municipi

El municipi de Montseny, antigament Sant Julià de Montseny, és l’únic que guarda el nom del massís del Montseny, que, com a part de la Serralada Prelitoral, marca la separació entre el Vallès Oriental, Osona i la Selva. Precisament el municipi es troba al punt de confluència entre les tres comarques, puig que termeneja per l’E amb Tagamanent, pel S amb Sant Pere de Vilamajor i Fogars de Montclús, pel N amb els municipis osonencs del Brull i Viladrau i pel NE amb el selvatà d’Arbúcies.

La seva demarcació s’estén per la vall o les valls que formen la capçalera de la Tordera, riu que es considera que neix a la Font Bona de Sant Marçal, i pel N s’enfila al Matagalls (1 697 m), on coincideix en la seva creu amb Viladrau i el Brull, el Turó Sesportadores (1 608 m) i turó de Sant Marçal (1 532 m). Des d’aquí i en direcció llevant, les altures van davallant fins al coll de Sant Marçal, on es troba la Taula dels Tres Bisbes (1 140 m), per tornar a augmentar al cimal de les Agudes (1 706 m), límit amb el municipi selvatà d’Arbúcies.

El terme de Montseny té una forma sensiblement triangular amb dos notables apèndixs, l’un al NE, a la vall de Sant Marçal, encaixada entre les Agudes i els vessants sud-orientals de Matagalls, i l’altre al SW, sota els contraforts del pla de la Calma, entre la Castanya (el Brull), Tagamanent i Sant Pere de Vilamajor. Al punt més al SW d’aquest segon apèndix, al turó d’en Cuc (1 236 m), coincideix amb els termes de Tagamanent, Cànoves i Samalús i Sant Pere de Vilamajor.

El territori és trencat i abrupte, com ho revela el fet que del seu extrem S al N tingui uns 1 200 m de desnivell. Per les seves valls i xaragalls, ultra la Tordera, corren diferents rieres, com la riera Xica, la de la Castanya, la de la Bascona, la del Teix, i torrents com el del Sot de les Illes, el del Sot dels Castellets, el del Sot Mal o el del Sot de la Pomereta, tots tributaris de la Tordera. La vegetació natural canvia molt segons l’altitud i així, a mesura que es va pujant, hom troba vegetació de ribera, alzinar muntanyenc (amb presència d’alzinar típic) i algunes obagues amb castanyers, rouredes entre els 900 i 1 000 m, fageda entre els 800 i 1 000 m i, a vegades, a altures superiors, alguns claps d’avetars i matollar de ginebró, que esdevé exclusiu a partir dels 1 600 m.

El terme comprèn el poble i cap de municipi de Montseny, els veïnats del Montseny d’Amunt i Vila-seca i l’urbanització de Can Besa. La resta del municipi és formada per masies disperses, moltes de les quals ara són tancades o s’aprofiten per a segona residència. Entre les més destacables per la seva arquitectura cal remarcar les masies de Can Badó, amb un finestral amb tosques escultures, i Can Jovany.

El principal eix de comunicació del terme és la carretera local BV-5301 de Seva a Palautordera, que s’enfila amb innombrables revolts vers Collformic i comunica els dos sectors més notables del terme, el poble de Montseny, on hi ha l’església parroquial i la batllia, i el veïnat dispers de Montseny d’Amunt, sobre la capella de Sant Martí.

La vall de Sant Marçal, mal comunicada amb la resta del municipi pel profund engorjament del sector inicial de la Tordera, es troba en canvi molt ben comunicada pel tram de la carretera que va del collet de Gomara (en la carretera de Vic a Arbúcies, prop de Viladrau) a Sant Marçal, d’on continua pel sector N de les Agudes vers Santa Fe i Sant Celoni. Aquesta carretera passa un parell de quilòmetres a tocar del límit N del terme de Montseny i facilita una interessant travessa turística que permet d’atènyer fàcilment els llocs més freqüentats del massís montsenyenc.

El Poble

El nucli central de la parròquia es formà a l’extrem S del terme, al vessant esquerre de la Tordera, a 528 m d’altitud, entorn de l’església de Sant Julià. Prop de l’església es formà una petita sagrera i, més tard, una concentració de casetes que rebé el nom de Poble de Montseny (299 h diss [2006]; 528 m alt.).

L’església de Sant Julià de Montseny és formada per l’edifici romànic, ampliat i totalment transformat el 1767 i el 1872. Fora del campanar i alguns murs aprofitats, la resta és d’un estil senzill, sense decoració, i correspon a un tipus de barroc tardà, amb quatre trams de voltes de llunetes, tres capelles per banda i un presbiteri poligonal. Envolta l’església un espai enjardinat, restaurat, amb el campanar, entre el 1977 i el 1978, al qual feia costat una rectoria del segle XVI, renovada en part el 1652, que va ser enderrocada i construïda de nou el 1988. Els antics horts d’aquesta rectoria han servit per a situar una sèrie d’habitatges unifamiliars, que segueixen el mateix estil arquitectònic de la nova rectoria. A l’església es guarden restes d’antics retaules de Sant Marçal i Santa Anastàsia, dels segles XVI i XVIII, un pica baptismal del segle XVI i algunes peces d’orfebreria del XVIII i del XIX. Un document del 1096 fa esment de la canònica de Sant Julià de Montseny, cosa que podria fer creure en l’existència d’una comunitat canonical de preveres en aquesta església, però creiem més possible que es tractés d’una confraria de laics dita antigament també canònica. Eren copatrons antics de l’església, cosa que implica un edifici antic de tres absis, sant Pere i sant Miquel.

Festes

La festa major se celebra el quart diumenge d’agost, i els aplecs tenen lloc a l’ermita de Sant Bernat, el 15 de juny, i al cim del Matagalls, el segon diumenge de juliol.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”79f4256a” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”El Montseny{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

montseny-esglesia-5

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Enciclopèdia Catalana

Pàgina web de l’Ajuntament

El Mujalt

el-mujal-6

El Mujalt,  és un poble del Municipi de Navàs Comarca el Bages (Barcelona)

A Mujalt hi anem el 23 octubre de 2016

Dades del Municipi

Gentilici Navassenc, navassenca
Superfície 80,60 km²
Altitud 365 msnm
Població (2014[1])
• Densitat
6.117 hab. 76,1 hab/km²

Breu historia del municipi

El Poble

El Mojal o El Mujal és un poble del municipi de Navàs, situat a l’esquerra de la riera de Mojal i al costat de l’antic camí de la sal de Cardona a Vic. En el seu terme s’han localitzat restes arqueològiques de l’Edat dels Metalls i d’Època Romana.

La primera referència documental és del 938. Antiga quadra, el 1358 era possessió de la ciutat de Manresa, que la vengué el 1370 als Peguera, després senyors de Castelladral. Més tard fou un castell, que des del segle XIV va pertànyer als senyors de Balsareny.

L’església de la Santa Creu fou parròquia fins als primers anys del nostre segle, quan passà a dependre de Navàs. Tingué Sant Genís de Masadella com a sufragània. Era un poble rural dispers format pels masos Bartomeus, l’Oliva, Santacreu, el Solà i la Torra, que fou la casa-castell. Al llarg dels segles XVIII i XIX hi va créixer un nucli concentrat.

L’any 2006 tenia una població de 58 habitants.

Festes

Té lloc el diumenge més proper al 14 de setembre, Exaltació de la Santa Creu. Es fa una Pedalada Popular Mountain-Bike, organitzada per l’Associació de Veïns La Llar del Mojal i la Cursa Atlètica a càrrec del Club Atlètic Peus Plans.

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”93057afb” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”El Mujal catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

 

el-mujal-10

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Ajuntament de Navàs

 

Montgat

el-masnou-3-frases-a-terra

Montgat és un Municipi de la Comarca del Maresma (Barcelona)

A Montgat hi anem el 8 de setembre de 2013

Dades del Municipi

Gentilici Montgatí, montgatina
Superfície 2,95 km²
Altitud 20 msnm
Població (2014[1])
• Densitat
11.315 hab.
3.835,59 hab/km²

Breu historia del municipi

Com Tiana, municipi del qual depengué fins el 1936, forma part de l’àrea metropolitana de Barcelona. Situat a la costa, el sector de platja s’estén des del sector industrial del barri de les Mallorquines (continuació del carrer del Manresà de Badalona) fins al sector de caràcter més residencial proper al terme del Masnou. Limita amb el terme municipal de Tiana al N, el d’Alella i el Masnou a l’E i el de Badalona a l’W. La complexa estructura orogràfica del terme i les modernes vies de comunicació han motivat l’expansió fragmentada de la població en distints nuclis: el nucli antic és a llevant del turó de Montgat (barri de San Joan) i arriba fins al barri residencial de Montsolís; el sector de les Mallorquines, el més poblat i industrial, es troba al peu del turó de les Guixeres, a la costa, tocant a Badalona, i els nous barris com les Costes, Can Siurana, Can Maurici i la urbanització del Turó del Mar.

Una sèrie de turons formen a ponent el límit tradicional amb el Pla de Barcelona. El més característic és el turó de Montgat (64 m d’altitud), que s’endinsava en la mar, fita orogràfica que assenyalava el límit de llevant del corregiment de Barcelona pels decrets de Nova Planta i que havia tingut un gran valor estratègic, i a redós del qual es formà el primer nucli de pescadors. El túnel del ferrocarril a Mataró (1848), el primer túnel ferroviari de la península, el pas de la carretera i l’extracció de calç, però, han desfigurat aquest turó. Altres turons d’aquest sector són el del Sastre (62 m) i el de les Guixeres (112 m), més a l’interior. Des del sector muntanyós de Tiana davallen diverses rieres que desemboquen directament a la mar. Travessen el terme la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera, la línia del ferrocarril de Barcelona a Girona per Mataró, que té estació al poble, i les autopistes C-31 de Barcelona a Montgat i la C-32 de Montgat a Palafolls.

El Poble

El poble de Montgat, amb 9 427 h el 2006 i a 20 m d’altitud, és a la part de llevant del turó homònim, a la costa, i es formà a partir d’un petit nucli de pescadors (barri de Sant Joan) arredossat prop de la torre de defensa de Ca n’Alzina (segle XVI o XVII), vora la mar, que encara es conserva i té una peculiar planta en part quadrada i en part circular. Prop de la torre resten algunes edificacions antigues. Eclesiàsticament aquest petit nucli depenia de Tiana, i els pescadors formaven part de la confraria de Nostra Senyora de l’Alegria, que tenia altar propi a l’església vella de Tiana. En fer-se gran la població, la capella de Sant Joan, esmentada des del segle XVI, adquirí la categoria de parròquia (Sant Joan de Montgat), la qual es troba al N de la via del ferrocarril. Després de l’obertura del túnel del ferrocarril (la companyia pagà 400 duros al propietari de Ca n’Alzina, a qui pertanyien els terrenys) s’establí l’estació de parada a ponent del turó, i al voltant es formà el barri de les Mallorquines, on s’instal·laren importants indústries (productes químics, porcellanes, adoberies, etc.). Al principi del segle XX hi havia encara un bon nombre de barques de pesca. Hi hagué un plet entre Pañell, que tenia la concessió, i els pescadors, que volien construir un desembarcador amb màquines; aquest, però, no s’arribà a fer a causa de l’increment de la industrialització i la regressió de l’activitat pesquera. A l’altra banda de la carretera hi ha el barri de la Colònia Argentina, format al voltant de l’ajuntament. Més amunt se situa el grup d’habitatges del Turó del Mar, construït el 1965 als terrenys de Can Ribes. Dins les terres de la gran masia de Can Ribes hi ha l’antiga església romànica de Sant Martí, documentada ja el 1027, d’una nau i absis semicircular, restaurada, dins el clos d’unes instal·lacions esportives.

El poble s’allarga vers llevant seguint la costa pel barri de Montsolís, on hi ha un baixador de la línia del ferrocarril instal·lat a causa de la funció, com a lloc de banys i estiueg, que adquirí des del començament del segle XX. S’hi troba una gran casa senyorial dels Pallejà, marquesos de Mansolí (o Montsolís), de tipus modernista, i s’hi concentren els serveis turístics i d’esplai; les terres al N d’aquest barri, ja dins el pla d’Alella, han estat fins a temps recents cobertes de vinya i conreus. Al sector més muntanyenc hi ha els barris de Sant Maurici, de Ciurana i de les Costes. Al límit amb el terme municipal de Badalona es troba el barri de les Mallorquines, on es desenvolupa una gran part de la indústria montgatina.

Les celebracions tradicionals de Montgat són la centenària festa major de Sant Jordi, el 23 d’abril, i la festa major de Sant Joan, el 24 de juny. Al juliol, la nit del dissabte més propera a la diada del Carme se celebra la festa Cara al Mar, coneguda popularment com La Sardinada, en la qual els pescadors van a la platja amb una marededéu del Carme, es fan focs artificials, una cantada d’havaneres, un cremat i una sardinada per a tot el poble. Darrerament, s’han afegit altres actes al calendari de celebracions de Montgat, com les festes petites que se celebran al llarg de l’any als diferents barris del municipi o la Fira de Nadal, al desembre.

Festes

Les celebracions tradicionals de Montgat són la centenària festa major de Sant Jordi, el 23 d’abril, i la festa major de Sant Joan, el 24 de juny. Al juliol, la nit del dissabte més propera a la diada del Carme se celebra la festa Cara al Mar, coneguda popularment com La Sardinada, en la qual els pescadors van a la platja amb una marededéu del Carme, es fan focs artificials, una cantada d’havaneres, un cremat i una sardinada per a tot el poble. Darrerament, s’han afegit altres actes al calendari de celebracions de Montgat, com les festes petites que se celebran al llarg de l’any als diferents barris del municipi o la Fira de Nadal, al desembre.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”30912873″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Montgat{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

el-masnou-2-frases-a-terra

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Mas de Barberans

mas-de-barberans-vistes-des-del-mirador-2

Mas de Barberans és un Municipi de la Comarca del Montsià (Tarragona)

A Mas de Barberans hi anem el  13 agost de 2013 des de Tortosa que hi anem de vacances

Dades del Municipi

Gentilici Masover, masovera
Superfície 78,8 km²
Altitud 348 msnm
Població (2014[1])
• Densitat
619 hab.
7,86 hab/km²

Breu historia del municipi

D’una extensió de 78,80 km2, el terme municipal de Mas de Barberans és situat als vessants sud-orientals de la serra de Caro o Roca Folletera, la qual forma part del massís dels Ports de Tortosa, a la zona de contacte amb el pla de la Galera, que ocupa la part E del terme. El terme limita al sector de llevant amb les terres de Santa Bàrbara, la Galera i Ulldecona (SE), al sector de ponent amb la Sénia, i al N amb el terme de Roquetes (Baix Ebre).

El municipi consta de dues zones ben diferenciades. El sector de llevant, més planer, és ocupat pel conreadís, mentre que la franja de ponent és accidentada pels contraforts sud-orientals dels Ports de Tortosa. Al nord trobem la mola de la Bóta (1 343 m), los Curullons amb la Mola Extremera (993 m), la font del Boix al racó dels Capellans, lo Roldorar (785 i 798 m), la Mola Cantando (600 m) i les Rotasses, estreps meridionals de Caro. En aquesta carena trobem, més a migdia, el pic de la Portella del Pinell (1.100 m), el tossal de Roses (487 m), la mola del Boixar (805 m), los Fenassos de Melió (762 m) i la punta de la Font d’Alfara (767 m).

El terme és solcat al sector septentrional, en un petit tram, pel torrent de Lloret, i més a llevant, pel barranc de Lledó. A migdia el terme fa com un tascó triangular, assenyalat al cantó de ponent pel barranc de Valldebous. És travessat de llevant a ponent, en diagonal, pel barranc de la Galera, que es forma just defora el municipi, aigua amunt de la font del Boix. Abans d’arribar al camí de la Sénia rep l’aportació del barranc de la Carrovera, que neix als Alquers, sota la carena divisòria amb una extensa pertinença del terme de Tortosa. Més cap al SE el termenal amb la Sénia coincideix amb el barranc de Valldebous i sota la Portella del Pinell es formen el barranc dels Cocons i el del Carrascal, que conflueixen per formar el dels Clots; les aigües d’aquest, un cop unides a les del barranc de Valldebous, aflueixen al barranc de la Galera dins el terme de Godall i formen la rambla de la Galera.

Les muntanyes dels Ports, de terrenys calcaris juràssics, són molt trencades i compartimentades en valls tancades i de forts desnivells. Actualment, després de l’acció de la destral, el pasturatge i el foc, es presenten força desboscades.

Mas de Barberans

 

© FOTOTECA.CAT

 

Potencialment dominarien en aquestes terres tres tipus de comunitats ben diferents. Al sector més de ponent, restaria una vegetació eurosiberiana amb un domini del bosc de pi roig (Arctostaphylo-Pinetum catalaunicae), on les espècies característiques serien la boixerola (Arctostaphylos uva-ursi), el pi roig (Pinus sylvestris), el ginebre (Juniperus communis) i el roure reboll (Quercus pyrenaica). El sector de llevant seria un domini de l’alzinar típic (Quercetum ilicis galloprovinciale), mentre que les terres que restarien entre ambdós sectors formarien la transició amb un predomini de l’alzinar muntanyenc (Quercetum rotundifoliae). Actualment resten bones pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), sobretot, pinassa (Pinus nigra) i pi roig (Pinus sylvestris), centrades a la vall del barranc de la Galera. Mas de Barberans és un dels municipis que han estat inclosos en el parc natural dels Ports.

El municipi comprèn, a més del poble de Mas de Barberans, el despoblat del Carrascal, situat al sud-oest del terme, als primers replans de la serra, al punt de contacte amb la plana. Hi ha tres grups de masos abandonats i una petita esglesiola. El lloc rebé una carta de poblament del bisbe Ponç de Torroella, datada el 1252. Entre les partides del terme cal destacar la del Flaret i Castellets, lo Racó de la Taronja, la Cova d’en Marc, lo Racó dels Capellans, Carroveres, Aregall, Rocabruna, Alfara, la Cova Roja i la Coveta del Garrofer.

Passa pel poble la carretera local de Tortosa a la Sénia, de la qual parteix una carretera menor que comunica Mas de Barberans amb Santa Bàrbara i amb la carretera annexa al canal de Xerta. Complementen les comunicacions altres camins i pistes forestals.

El Poble

El poble de Mas de Barberans (348 m d’altitud) és situat a la zona de contacte entre la muntanya i el pla on, un xic elevat, presideix tot el pla de la Galera, que des d’ací es veu com una mar d’oliveres. L’església parroquial de Sant Marc és a la part de llevant de la població. Les cases i els carrers s’ordenen longitudinalment seguint les ondulacions de la muntanya. Aquests carrers llargs es comuniquen entre si per mitjà d’escales. Els carrers més antics són el que des de l’Era de la Vila duu a l’església i el que modernament s’anomena carrer de Josep Subirats Bel. Aquest i l’avinguda de Selma envolten el poble. S’han modernitzat algunes cases, reformes que en part han fet perdre al lloc la seva fesomia tradicional. Les cases eren, com a molt, de planta i dos pisos.

Festes

Com a festes tradicionals es poden esmentar les del carnestoltes, quan a la vigília del dimecres de Cendra es fa una guerra de farina. Per Sant Marc, a l’abril, hom celebra la festa major i es ballen danses populars a la plaça de l’Església. Per aquestes dates s’organitza també una popular degustació de cabra salvatge. Es fa una processó per Pasqua, en què hom commemora la trobada de la Mare de Déu amb el seu Fill, a les 6 del matí; els homes tiren trets a l’aire, en senyal d’alegria. A l’agost se celebra, per la Mare de Déu, una festa d’estiu.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”67ceb78f” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Mas de Barberans{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

mas-de-barberans-5

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

l’Ajuntament de Mas de Barberans

Enciclopèdia Catalana

Masdenverge

 masdenverge-ajuntament

Masdenverge és un Municipi de la Comarca del Montsià (Tarragona)

A masdenverge hi anem el 10 d’agost de 2013 ja que fem les comarques del sud des de Tortosa de vacances 

Dades del Municipi

Gentilici Masdenvergenc, masdenvergenca
Superfície 14,61 km²
Altitud 54 msnm
Població (2014[1])
• Densitat
1.106 hab.
75,7 hab/km²

Breu historia del municipi

El terme de Masdenverge, d’una extensió de 14,61 km 2 , és situat a la plana de la dreta de l’Ebre, aigua amunt d’Amposta. El municipi, però, no arriba a tocar el riu. La seva forma allargassada, en direcció de tramuntana a migdia, limita al N amb el terme de Tortosa (Baix Ebre), a l’E amb Amposta, al S amb Freginals, i al sector de ponent amb Godall, la Galera i Santa Bàrbara.

Les terres són força planeres i solament són lleugerament accidentades al SE pels darrers contraforts de la serra de Montsià, on s’assoleixen alçàries superiors a 100 m al sector conegut com les Boixes i al coll d’Amposta. El terme és drenat per la rambla de la Galera, que el travessa de SW a N, la qual fa de límit natural, en bona part, amb les terres de Godall. Vessa les aigües en aquesta rambla el barranc de Solsó. D’altra banda, cal esmentar les basses de la Foia, un espai d’interès natural constituït per una zona humida, amb vegetació i fauna deltaica.

Biogeogràficament, les terres es troben dins d’un domini potencial de la vegetació mediterrània, on espontàniament, si no fos sobretot per l’acció humana, predominaria una màquia de llentiscle i margalló (Querco-Lentiscetum).

El 1857 Masdenverge s’independitzà del terme de la Galera i es constituí en municipi. A més del poble de Masdenverge, el terme comprèn l’antic lloc de Solsó, indret que sembla que devia ser situat aproximadament al SW del poble. Enric Bayerri recull que antigament, quan es formà la població, hi havia el mas d’un tal Verge, del qual prengué nom. Entre les partides del terme, destaquen la d’Ametller, la de la Muntanya, lo Figueralet, la de Coll i la de Mirons.

Travessa el terme una carretera local que uneix el nucli amb les localitats de Santa Bàrbara i Amposta, i pel sector meridional creua les terres l’AP-7. Un vell camí segueix el curs de la rambla de la Galera, el qual s’usava antigament per a anar a Tortosa. Hi ha, a més, un teixit d’altres camins que porten als masos, partides i pobles propers.

El Poble

El poble de Masdenverge (54 m d’altitud), on es concentra tota la població, és situat aproximadament al centre del terme, a la dreta de la rambla de la Galera, que l’envolta per tres costats. Els orígens de la població es remunten a mitjan segle XVIII, quan un grup de pagesos de Tortosa abandonà la ciutat per a ocupar i conrear les planes del sud-oest, aleshores incultes. La població s’establí a l’interior d’un meandre de la rambla de la Galera i posteriorment es bastí la capella o oratori de la Mare de Déu del Roser, a poc més d’un quilòmetre vers llevant. A poc a poc s’anaren edificant les masies.

La part més cèntrica de la població és prop de la carretera d’Amposta a Santa Bàrbara. L’església parroquial de la Mare de Déu del Roser, al mig de la població, és un edifici bastit al decenni del 1960, d’estil sobri i funcional.

Tot i que no és nucli gaire gran, el poble té una dinàmica vida social que ratifica l’existència de diverses entitats culturals, com la Unió Musical Masdenverge, que té una escola i una banda de música. Cal destacar l’existència d’una plaça de braus..

Festes

El poble celebra la festa major, en honor de la Mare de Déu del Roser, a primers d’agost i, entre els actes que se celebren es destaquen el bou capllaçat i la cursa de conills. La festa de cap d’any, al desembre, se celebra a mitjanit amb una borrainada popular a la plaça de l’Ajuntament del poble

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”fcf3777c” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Masdenverge{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

masdenverge-esglesia-2

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament.

Enciclopèdia Catalana

Masquefa

masquefa-20

Masquefa és un Municipi de la Comarca de l’Anoia (Barcelona)

A Masquefa hi anem el 31 de març de 2013

Dades del Municipi

Gentilici Masquefí, masquefina
Superfície 17,06 km²
Altitud 257 m msnm
Població (2014[1])
• Densitat
8.406 hab.
492,73 hab/km²

Breu historia del municipi

El terme municipal de Masquefa, de 17,06 km2, és a l’extrem sud-oriental de la comarca. Limita pel costat de l’Anoia amb els termes de Piera (W) i els Hostalets de Pierola (N i NE), i amb els de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat, a l’E) i Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès, al S i E). El torrent del Sastre i la riera de Masquefa escorren les barrancades al Llobregat i trenquen els alts de Masquefa (el punt més elevat és el Serral de Margall, a 320 m), formats per estrats del miocè.

Comprèn el poble de Masquefa, cap de municipi, part del poble de la Beguda Alta i nombroses urbanitzacions, com Can Parellada, Can Quiseró, Can Valls i el Maset.

La carretera de Capellades a Martorell travessava la població, però es construí una variant. Una altra carretera local comunica Masquefa amb Sant Sadurní d’Anoia. També té estació dels Ferrocarrils de la Generalitat, d’Igualada a Barcelona, a Masquefa, a Can Parellada i a la Beguda Alta.

El nom de la població, considerat d’arrel àrab, significa ‘lloc fèrtil’: Meskéfe. En la documentació antiga apareixen diverses variacions d’aquesta grafia: Magzepha (963), Maccefa (975, 1004, 1008, 1064), Maczefa (1004, 1040), Maccepha (1033), Macceffa (1063), Mahzefa (1068) i Maszchefa (1153).

El Poble

El poble de Masquefa (257 m d’altitud), que tenia 4 482 h el 2005, és repartit a les dues bandes de la carretera actual de Capellades a Martorell que gairebé ressegueix l’antic camí ral, de tanta influència en el seu assentament. La primitiva fesomia de poble carrer, amb l’eix del carrer Major, ha anat canviant, amb blocs de pisos a banda i banda de la via fèrria. Des del final del segle XVIII es consideren com a part de la vila els antics ravals del Serralet i de la Creueta. Actualment hi són totalment integrats.

Vista de l’església de Sant Pere de Masquefa

 

© PATRIMONIFUNERARI.CAT

 

L’antiga església parroquial de Sant Pere, romànica, d’una nau amb absis decorat amb fris en dent de serra i arcuacions llombardes, és aturonada a uns 500 m al N del poble; en procedeixen dos retaules gòtics conservats al Museu Diocesà de Barcelona. Al seu costat hi havia les restes del castell, que foren substituïdes per una esplanada. Dins el poble hi ha l’església parroquial actual, la primera pedra de la qual es va posar el 1922 i que fou inaugurada el 1925. Dedicada també a sant Pere, és coronada per un campanar acabat amb un rellotge a quatre vents cobert amb una volta de ferro forjat. Ja anteriorment, a l’extrem del poble, a la vora del camí ral, s’havia alçat una capella a la Mare de Déu del Roser.

L’activitat cultural de Masquefa és representada per diverses entitats, entre les quals destaca especialment l’Alzinar, una societat recreativa i cultural que funciona des del 1959. Hi ha també una biblioteca municipal.

Festes

La festa major de la població s’escau pels volts de la festivitat de Santa Magdalena, al juliol. La festa petita es fa pel maig, festivitat de Sant Isidre, quan és típic de ballar el ball de la Garlanda i fer el sopar de faves. Pel Dilluns de Pasqua se celebra un aplec al cementiri vell, i al setembre, la festa del raïm i dels avis. Cal destacar el ball de bastoners, típic de les festes populars locals i de les de la contrada.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”683527e0″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Masquefa catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

masquefa-esglesia-4

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Informació de la Generalitat de Catalunya

Moja

moja-esglesia-6

Moja és un Poble del Municipi d’Olèrdola  Alt Penedès (Barcelona)

A Olèrdola hi anem el 26 de desembre de 2012

Dades del Municipi

El municipi d’Olèrdola, de 30,1 km2, és situat a la part meridional de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb el Garraf. Dóna nom al municipi l’antiga ciutat d’Olèrdola, capital històrica del Penedès. El terme és envoltat pel de Vilafranca del Penedès per migdia i llevant. Al N limita amb Sant Cugat Sesgarrigues, a llevant amb Avinyonet del Penedès i Olivella (Garraf) i a migdia amb Canyelles (Garraf) i Castellet i la Gornal. Al SW i l’W limita amb el terme de Santa Margarida i els Monjos. El cap de municipi és el poble de Sant Miquel d’Olèrdola. A més, comprèn els pobles de Moja i Sant Pere Molanta i diverses urbanitzacions i caseries com la de Viladellops. Travessa el terme la carretera C-15, que, venint d’Igualada, passa per Vilafranca del Penedès i el poble de Sant Miquel d’Olèrdola i acaba a Vilanova i la Geltrú. El territori és muntanyós, sobretot a la part meridional, que s’estén pels vessants occidentals del massís de Garraf, on s’assoleixen els 468 m al puig de l’Àliga, al límit entre els termes d’Olèrdola i de Canyelles. També és important el puig del Papiol (388 m), a prop del límit amb Avinyonet. Carenejant, del Papiol a l’Àliga, encara es pot seguir la Carrerada Reial de la Cerdanya. La xarxa hidrogràfica s’adreça gairebé tota cap a la riera de Canyelles, per mitjà de diferents cursos, entre els quals destaca el Fondal de la Vall, que arreplega les aigües que passen per dessota de l’antiga fortalesa olerdolana, tot abocant a la dreta de l’esmentada riera. Per l’esquerra és important el torrent del Sepulcre, que rep les aigües de la banda del Papiol. El terreny és, en general, de naturalesa calcària o margosa, de sedimentacions terciàries sovint riques en fòssils
El Poble

El poble de Moja és el més poblat del terme d’Olèrdola, amb 1.299 h el 2004. Situat en terreny pla, a 233 m d’altitud, dista 2,5 km de la capital comarcal. L’església parroquial de Sant Jaume és romànica, d’una nau i amb un absis amb arcuacions i bandes llombardes, amb un campanar de planta quadrada sobre el creuer, amb finestres geminades. A prop seu hi ha l’antiga torre de Moja, de planta circular. El lloc ja s’esmenta el 981. Adalbert, fill del vescomte Guitard, en el seu testament del 1010 donà el seu alou de Moja al monestir de Sant Cugat del Vallès, que hi exercí poders jurisdiccionals fins a l’abolició del feudalisme. El comte Ramon Berenguer III va donar al monestir la farga i la ferreria de Moja. L’abat de Sant Cugat, el 1187, encomanava la batllia i la torre de Moja a Guerau de Moja. Al segle XVII el domini útil de la quadra de Moja el tenia la família Copons. Ramon de Copons i de Grimau, senyor de la torre de Moja, va rebre el 1702 el títol de marquès de Moja. El 1822 el marquesat passà als Sarriera, el 1924 es rehabilità el títol a favor de Pilar de Ponsich i de Sarriera i passà, després, als Olives, comtes de Torre Saura.

Festes

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”c4fa5f66″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Moja catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

moja-cooperativa

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Toses

toses-esglesia-romanica-de-sant-cristofol-15

Toses és un Municipi del Ripollès Girona)

A Toses apart d’anar-hi sovint i’agost del 2012 des de Bagàhi anem i  fem tot un segui de fotos del poble per pujar-les al xino-xano

Dades del Municipi

Gentilici Tosà, tosana
Superfície 58,12 km²
Altitud 1.444 msnm
Població (2014[1])
• Densitat
150 hab.
2,58 hab/km²

Breu historia del municipi

El municipi de Toses, de 58,12 km2, que canvià el seu nom pel de Toses de la Muntanya l’any 1937, tanca geogràficament el Ripollès i la Vall de Ribes i dóna accés a la vall de la Molina i a la Cerdanya a través de la seva famosa collada de Toses (1 800 m d’altitud).

Aquest municipi comprèn la capçalera de la vall del Rigard més amunt de Planoles, entre la serralada axial dels Pirineus, al N, des del cim de la Bassa (2 030 m, límit amb la Molina d’Alp, a la Baixa Cerdanya) fins al pic de Gorroblanc, amb el coll de Sant Salvador i el pla de Salines entremig, límit estatal entre Espanya i França, que la separa de l’Alta Cerdanya (Vallsabollera), i, al S, les serres que enllacen la serra de Cadí i el Moixeró amb la serra de Mogrony, que fan la divisòria d’aigües amb la conca del Llobregat, des de pla de Rus fins al puig de Coma Ermada (2 045 m): pla Baguet (2 031 m), coll de la Creueta, la Creueta (2 068 m), la Pleta Roja (2 031 m), la Moixera, Costa Borda (1 908 m), collada de les Fontetes o de Castellar, turó de Pedra Picada (2 005 m), coll de Remoló, Emperadora i el coll de la Bona, que la separen del Berguedà (Castellar de n’Hug).

Els principals nuclis de població d’aquest terme municipal són el poble de Toses, que n’és la capital, i els de Dòrria, Nevà, Fornells de la Muntanya, i el veïnat d’Espinosa.

La carretera de Ripoll a Puigcerdà (N-152, collada de Toses) s’enfila amb mil marrades pel pendent assolellat de la vall, i es mostra amb tota la seva grandesa des de la via del ferrocarril, que la segueix pel seu fons, paral·lela al Rigard, abans de sortir-ne pel famós túnel del Caragol, que s’inicia poc després de la població de Toses. De la carretera N-152, en surt un ramal a l’altura de Fornells de la Muntanya que arriba al poble de Toses. Aquesta pista, modernament esfaltada, al mateix temps, és la que enllaça amb la carretera que porta a l’estació d’esquí de la Molina. El pla de l’Anyella és travessat per una pista que arrenca de la collada de Toses i que va per una banda fins al damunt de Castellar de n’Hug, i per l’altra fins a trobar una pista d’Alp a Gréixer, que travessa la muntanya pel coll de Pal. El poble de Toses té estació de ferrocarril.

El lloc de Toses i els dels seus agregats de Dòrria i de Nevà són uns dels que són coneguts de més antic de tota la Vall de Ribes, ja que es troben esmentats dintre la demarcació, pagus o comtat de Cerdanya l’any 819, en l’acta de consagració de la seu d’Urgell, amb els noms de Tosos, Duaria i Nevano.

El portum de Tosa o collada de Toses surt en el testament del comte Guifré de Cerdanya del 1035, i la villa Toses en la cessió d’un mas, feta a Ripoll el 1102 pel comte cerdà Guillem Jordà.

El Poble

El poble de Toses (61 h el 2005), a l’W del terme, fou fortificat i envoltat de torres i murs amb espitlleres perquè el castell, del qual es conserven trossos de murs i se’n veuen fossars a l’indret anomenat els Castellassos, quedava lluny de la població. De les antigues fortificacions de Toses, seen veuen encara alguns vestigis a Cal Bernat i al dessota de la rectoria.

El poblet (1 444 m d’altitud), el més alt de la comarca, ha sofert molts contratemps i destruccions, a causa de la seva situació fronterera; així, consta que ja l’any 1794 els francesos cremaren 46 cases del poble. És un dels poblets més típics de la contrada, on el turisme hi comença a tenir una certa importància. Té les cases esglaonades a la falda de la muntanya, moltes de les quals han estat restaurades i recuperades com a segones residències. En destaca Can Serra, amb una interessant pallissa del 1858.

L’església n’és, sens dubte, l’element més remarcable, i es troba, juntament amb el seu cementiri, al damunt del poble, dominant la vall. Dedicada a sant Cristòfol, és un edifici del segle XI, d’una nau, acabada amb un absis senzill que sembla renovat al segle XII per la seva part superior. L’interior de l’església és arrebossat; té capelles obertes als costats de la nau. La façana té dues finestretes romàniques, i la seva porta conserva l’antiga ferramenta d’ornamentació, una mostra més dels treballs de forja de ferro d’aquesta zona. Té un notable campanar, rabassut i massís, d’un gran sòcol amb arcuacions llombardes i d’un pis superior, cobert a doble vessant, amb una gran finestra oberta i altres que es veuen tapiades, cosa que revela modificacions en la seva cobertura i segurament en l’altitud. L’interior no té ara cap peça remarcable; només hi ha unes pintures modernes, imitació lliure de la pintura romànica, que adornen l’absis.

D’aquesta església procedeixen, però, uns fragments del baldaquí romànic que han estat reconstruïts al Museu Nacional d’Art de Catalunya; s’hi veuen dos profetes i una sèrie d’animals o monstres en els paraments interiors, com una àguila bicèfala, un griu de tres caps, una sirena de doble cua, un llangardaix de sis potes, un elefant, un drac, etc. També es conserven al mateix museu una biga de baldaquí, unes pintures murals de l’absis, amb una representació del Pantocràtor, símbols dels evangelistes i dels apòstols, de trets negres damunt un fons monocrom, i dos fragments laterals d’un revestiment d’altar, amb Sant Pere que rep les súpliques d’una ànima acompanyada de Sant Pau i de l arcàngel Sant Miquel, que pesa les ànimes mentre discuteix amb el dimoni. Aquesta peça és de ben avançat el segle XIII, però de concepció romànica.

En aquesta església hom venerava també una notable Majestat romànica, perduda d’ençà de l’any 1936. Una tradició deia que procedia d’una capella dedicada a sant Salvador, situada a la caseria de Maians, prop de la collada de Toses, al lloc conegut per la Creu de Maians.

Festes

La festa major del poble se celebra el 10 de juliol, festivitat de Sant Cristòfol, i també es fa festa per Santa Magdalena, el 22 del mateix mes; el Dilluns de Pasqua es fa una truitada popular organitzada només per a la gent del poble.

Llocs de silenci del llibre de Cecilia Lorenzo

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”bb714dc1″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Toses{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

toses-esglesia-romanica-de-sant-cristofol-46

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Esglésies Romàniques

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Informació de la Generalitat de Catalunya

Informació de l’Institut d’Estadística de Catalunya