Mostra totes les entrades de Pere Gasso

Fonollosa

2019, Fonollosa, Municipis del Bages, Província Barcelona
Fonollosa és un municipi de la comarca del Bages (Barcelona)
A Fonollosa hi anem el març de 2019

Dades del Municipi

Breu historia del municipi

Limita al S amb Aguilar de Segarra i Rajadell, al N i al NW amb Sant Mateu de Bages i a l’E amb Sant Joan de Vilatorrada.

El territori és afaiçonat pels altiplans estructurals de Fonollosa (527 m) i de Fals (480 m ), a banda i banda de la riera de Fonollosa —dita també de Fals—, afluent per la dreta del Cardener i nodrida pels torrents de la Vall, del Màrtir, de Cererols i de Perejutge. La serra de Castelltallat i els seus replans del vessant de migdia constitueixen el sector septentrional del terme, d’on davallen diversos torrents, no pas continus, que aboquen les aigües a la riera de Fonollosa. Gairebé la meitat del territori és ocupada pels boscos de pins, tot i que també hi ha alzines i alguns roures.

El municipi comprèn, a més del poble de Fonollosa, cap administratiu, els pobles de Camps i Fals, el Raval de les Oliveres, els ravals del Paisà i Pocafarina, el nucli de Canet de Fals i nombroses masies esparses entre les quals mereixen un esment particular algunes com Jaumandreu, Montconill, fills de la qual foren Joan i Lluís Muncunill i Parellada, el Molí de la Boixeda (convertida en restaurant), la Torre o el Grauet (de Fals), el Soler, Clarena i Caselles (de Camps) i la Vall (de Fonollosa).

Travessa el terme una carretera local de Sant Joan de Vilatorrada a Aguilar de Segarra

El Poble

El nucli de Fonollosa (525 m; 279 h el 2006), on hi ha l’església parroquial, és situat al peu de la carretera de Calaf a Manresa.

El lloc de Fonollosa —amb el nom d’origen evidentment botànic— és documentat des de la primeria del segle XI. Fonollosa fou senyoria de la casa comtal, i després ducal, de Cardona, com també ho foren Camps i Fals.

 

Festes

La vida cultural del poble és a càrrec de l’Associació Cultural Recreativa de Fonollosa. Hi ha, també, diverses instal·lacions esportives. Fonollosa celebra la festa major el diumenge després del 18 d’agost, festivitat de Santa Elena, que és la patrona del poble. També és tradició que el segon diumenge després de Pasqua s’organitzi un aplec de caramellaires conjuntament amb les colles d’Aguilar de Segarra, Rajadell i Castellfollit del Boix

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Espinavell

2019, Espinavell, Municipis Ripollès, Provincia Girona
Espinavell és un poble del municipi de la comarca del ripollès (Girona)
A Espinavell hi anem el 6 de setembre de 2019

Dades del Municipi

Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Comarques gironines
Comarca Ripollès
Municipi Molló

Breu historia del municipi

El municipi de Molló, de 43,09 km 2d’extensió, limita al N amb les comarques del Vallespir i el Conflent, a l’W amb Setcases i Llanars, i a l’E i al S termeneja amb Camprodon. Comprèn tota la capçalera del Ritort, que neix als vessants SE de Costabona, a l’indret dit les fonts del Ritort o les deus d’en Sitjar, sota les roques d’en Mercer, i va encaixant-se vers Espinavell i Molló; alhora rep nombrosos torrents que es formen a les grans serralades que envolten el terme (torrents de Coll Pany, de la Casassa, de Coll Pregon, de Fabert i sobretot la riera de la Ginestosa, nascuda sota Montfalgars, al coll d’Ares).

El seu extens límit nord, de més de 12 km de longitud, és determinat per la serralada que forma la partió d’aigües entre el Tec i el Ter i, per tant, la frontera entre el Vallespir i el Ripollès, i des del 1659 entre l’Estat francès i l’espanyol; va des de prop del cim de Costabona (2 464 m), a l’W, a Montfalgars (1 610 m), a l’E, que domina el coll d’Ares, i en són punts destacats el coll de Siern, el cim de Portabella (1 686 m), el coll de Maçanells, el puig de l’Artiga del Rei (1 637 m), el Coll Pregon, el puig de la Clapa (1 652 m), la collada de Prats, el puig de les Forques (1 615 m) i el coll d’Ares, tradicional camí vers el N.

El límit occidental, amb Setcases i Llanars, va des del trencall que uneix Costabona amb el puig Sistra (1 988 m) a través de les roques d’en Mercer i la Collada Verda, i prossegueix per la collada de la Fembra Morta fins al Puig Moscós (1 739 m). Una sèrie de carenars formen el límit SW i S amb l’antic terme de Freixenet, fins al coll de la Batllia, i el límit oriental el separa de l’antic terme de Beget (ara unit a Camprodon) des del coll de la Boixeda i el cim de Sant Bernabé fins a Coll Prugent i Montfalgars.

El poble de Molló és el cap de municipi, que té agregat el poble d’Espinavell i comprèn diversos veïnats (Favert, la Ginestosa, Moixons) i caseries (Can Solà, Favars, els Graells, el Riberal). Travessa el terme la carretera C-38, que continua vers el N i s’endinsa pel coll d’Ares, en direcció a França.

El Poble

El poble d’Espinavell (47 h el 2005) es troba aigua amunt del Ritort, a 1 225 m d’altitud, a l’esquerra del riu, al sector septentrional del terme. Les cases es troben esglaonades en un pendent aspre, entre el Ritort i el torrent de Coll Pregon. S’hi accedeix per una carretera des de la C-38 que va de Molló al coll d’Ares. L’església de la Mare de Déu de les Neus, sufragània de la de Molló, presideix el grup de cases, que no arriben a formar un carrer. És un edifici de la fi del segle XVII, amb un notable campanar acabat en unes obertures poc usuals. S’han renovat cases i ha esdevingut un petit centre.

Festes

La festa major petita se celebra el 24 de juny, per Sant Joan, i la festa major es fa per la Mare de Déu de les Neus, el 5 d’agost.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

ajuntament

Godall

2013, Godall, Municipis del Montsià, Provincia Tarragona
Godall és un municipi del Montsià Tarragona
A Godall hi anen l’agost de 2013

Dades del Municipi

Província Tarragona
Vegueria Terres de l’Ebre
Comarca Montsià
Població
Total 591 (2018)
• Densitat 17,59 hab/km²
Llar 16 (1553)
Gentilici Godallenc, godallenca

Breu historia del municipi

El terme municipal de Godall, d’una extensió de 33,62 km2, és situat a la part central de la comarca entre el pla de la Galera i la serra de Godall (400 m a la mola de Godall). El terme s’estén suaument al peu de la serra pel costat interior o de ponent. Limita al N amb la Galera, al NE amb Masdenverge, a l’E amb Freginals, i al sector meridional i de ponent amb Ulldecona.

Orogràficament, destaca la serra de Godall (400 m a la mola de Godall), alineació muntanyosa, estesa en direcció SW-NE, paral·lela a la serra de Montsià, de la qual la separa la vall d’Ulldecona. Hidrogràficament, el curs d’aigua més destacable és la rambla de la Galera, que en bona part fa de límit amb el terme homònim. D’altra banda, les calcàries cretàcies que integren el rocam de la serra són molt permeables i és molt important la circulació subterrània. En són manifestacions els avencs, les coves i les fonts. Entre d’altres podem esmentar la font de Cap d’Àsens, al sud-est, i les dues de l’Arboç, al nord-est, en un lloc d’aplecs i d’abeurar els ramats. En definitiva, però, el terme és força sec, malgrat que hi ha diversos torrents que es formen o que recullen les aigües de la mola de Godall, com el barranc de la Serra de la Galera i el torrent de Godall, que vessen per la dreta a la rambla de la Galera i els de l’Arboç, el de la Gralla, el de Cap d’Àsens i el del Toll Roig.

Respecte als agents biogeogràfics, quant a la configuració del terreny, la mola càrstica de Godall, amb roques calcàries dures i grisoses, alterna amb llits margosos i presenta capes de lignits relacionats amb les aigües somes de la fi de l’era secundària. D’altra banda, la vegetació potencial que hi predominaria seria la màquia de garric i margalló (Querco-Lentiscetum), tot i que en alguns sectors de muntanya, situats a migdia del terme, hi hauria un domini de l’alzinar amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale).

El municipi comprèn el poble de Godall. La masia i antic poble de Merades, del qual Madoz el 1847 parla com d’un poble destruït, és situat al sud-oest del terme, prop de la carretera d’Ulldecona i l’antic lloc de la Vallmesquida, al qual fou atorgada una carta de poblament el 1238, avui sembla força difícil de localitzar. Madoz ja no en parla i tampoc no és mencionat al cens del 1860.

Godall es comunica amb Ulldecona per carretera local, la mateixa que, en direcció contrària, mena a la Galera, per on enllaça amb la de la Sénia a Tortosa. Altres vies menors complementen les comunicacions, i enllacen amb els termes veïns.

El topònim de Godall apareix als documents antics de diverses maneres: Quodar, Godayr, Godayl, Goday, Godai i Gudal, la qual cosa demostra que el topònim era el mateix, i amb la mateixa pronúncia que l’actual.

El Poble

El poble de Godall (168 m d’altitud) és situat en una fondalada, solcada pel barranc de la Caldera, i als vessants propers. El nucli més antic es formà darrere l’església. A poc a poc van anar sortint altres petits veïnats o agrupacions de cases que a la llarga van arribar a ajuntar-se i formaren la població actual. El nucli urbà restà definitivament estructurat quan es va cobrir, amb una volta de més de 400 m de longitud, el barranc de la Caldera al seu pas pel poble. L’església parroquial de Sant Salvador és un edifici d’un gòtic tardà de notable harmonia interior.

 

Festes

El 6 d’agost, festa patronal de Sant Salvador, hom celebra la festa major, en la qual es fan corregudes de bous a la plaça, muntada només per a l’ocasió. A Godall s’ha mantingut viva la celebració del carnestoltes, fins i tot durant els anys de prohibició de la festa, i es tradició celebrar no solament el ball de disfresses, sinó també una batalla de farina. El segon cap de setmana de març se celebra la Festa de l’Oli i l’Espàrrec.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

enciclopèdia catalana

web Ajuntanent

La Galera

2013, La Galera, Municipis del Montsià, Provincia Tarragona
La Galera és un municipi del montsià  (Tarragona)
A la Galera hi anem el 11 d’agost de 2013

Dades del Municipi

Vegueria Terres de l’Ebre
Comarca Montsià
Població
Total 719 (2018)
• Densitat 26,15 hab/km²
Llar 10 (1553)
Gentilici Galerenc, galerenca

Breu historia del municipi

El terme municipal de la Galera, d’una extensió de 27,47 km2, és situat al pla de la Galera, ampla depressió que s’estén entre la serralada dels Ports de Tortosa o de Beseit i la petita alineació de la serra de Godall. Limita a tramuntana amb el terme de Santa Bàrbara pel barranc de les Coves, a ponent, pel camí de Mitan Plana, amb les terres de Mas de Barberans, al sud, amb el municipi d’Ulldecona pel camí del Ròssec, i amb el terme de Godall, seguint un bon tros el curs de la rambla de la Galera, i a llevant termeneja amb Masdenverge. Antigament, havien format part del terme de la Galera els actuals municipis de Santa Bàrbara i Masdenverge, que aconseguiren, però, d’independitzar-se’n el 1828 i el 1857, respectivament.

Les terres del municipi són força planeres. El terme de la Galera és travessat per la rambla de la Galera, que neix als vessants meridionals del massís de Caro i desguassa a l’Ebre al terme de Tortosa, davant Camp-redó. El barranc del Pelós solca les terres per la part nord del municipi i el barranc del Lligat des de la partida de les Refoies fins al límit amb Santa Bàrbara. Els barrancs de Sant Antoni-Lloret-La Galera són inclosos en el Pla d’Espais d’Interés Natural.

La vegetació potencial del terme seria una màquia de llentiscle i margalló (Querco-Lentiscetum). La vegetació actual és formada fonamentalment per arbres i arbustos adaptats al clima mediterrani, a la forta insolació i a la poca humitat, com el coscoll (Quercus coccifera), el llentiscle (Pistacia lentiscus), l’ullastre (Olea europaea), el margalló (Chamaerops humilis), la carrasca (Quercus rotundifolia), el lledoner (Celtis australis) i el pi blanc (Pinus halepensis).

El terme comprèn, a més de la vila de la Galera, cap de municipi, diversos masos com el de la Xanca, el de Laculs, el del Borni, el de la Marina, el de Montllau i el dels Masets, tots documentats ja el 1860. Tocant a la vila, al SW, hi ha la petita capella de Sant Vicenç del Povet i dins el terme hom pot esmentar encara la capella del Sant Crist del fossar.

El pla de la Galera és travessat per diversos camins antics; també hi ha la carretera local de Santa Bàrbara a la Sénia, que es creua amb la rambla de la Galera. Aquesta és la carretera que empren els galerencs per a anar a Tortosa. Altres carreteres són la de la Galera a Ulldecona per Godall, la que enllaça amb la carretera d’Ulldecona a la Sénia, i el camí de Cantallops, pavimentat, que porta a la carretera annexa al canal de Xerta i al Mas de Barberans.

El Poble

La vila de la Galera (112 m d’altitud), on es concentra tota la població del terme, és situada vora la rambla o el barranc de la Galera. La part antiga és situada prop de la torre de la Galera, a l’esquerra del barranc, força profund en aquest indret i travessat per un pont de pedra molt antic en la seva base, si bé la part superior fou reconstruïda després de la guerra civil. El pont és situat vora la torre. A partir d’aquest nucli primitiu i al llarg del temps la població s’anà estenent vora la carretera. Modernament han sorgit noves construccions al voltant de l’antic nucli i també a la dreta de la rambla de la Galera.

La torre de la Galera fou construïda a expenses de la ciutat de Tortosa. Se sap que s’hi treballà entre els anys 1340 i 1342, si bé en aquest darrer any l’obra encara no era acabada. De planta rectangular, gairebé quadrada, i força gran, la torre té una alçada considerable, probablement pel fet que és situada al pla. Acabada amb merlets, hi ha diversos pisos de sageteres i finestrals de mig punt centrats en la part elevada dels murs. A un nivell més baix hi ha una finestra geminada de tradició romànica. La torre no conserva l’estructura de l’interior, ja que el 1684 fou condicionada i transformada com a nova església parroquial, dedicada a sant Llorenç, en substitució de l’antic i petit edifici que hi havia a l’entrada de la vila venint de Tortosa. Aquest edifici antic, que no es conserva, segurament devia ser anterior a l’erecció de la parròquia el 1539. La nova església parroquial de Sant Llorenç, però, restà interrompuda durant la guerra de Successió. Les obres es paralitzaren el 1707, quan el rei arxiduc Carles III, vençut a Almansa, es retirava per passar l’Ebre a Tortosa.

La majoria de les cases de la Galera, que havia romàs fidel a aquest, foren cremades per les tropes borbòniques i els habitants hagueren de fugir. A la torre, a mig condicionar com a temple, durant quatre anys s’aquarteraren soldats. Finalment, el 15 d’agost de 1711, acabades les obres, es féu la benedicció del nou temple. Formant part del conjunt urbà, al costat del pont que creua el barranc de la Galera, hi ha una petita capella dedicada a sant Vicent Ferrer.

Altres edificis i indrets d’interès de la vila són l’edifici de l’ajuntament, del 1906, bastit amb el treball dels veïns, que té una gran magnificència, la casa Maria del Mas, d’estil modernista, i l’àrea recreativa del Calvari.

 

Festes

La població celebra la festa major al 10 d’agost, per Sant Llorenç, patró de la vila, i també se celebra Sant Ponç, copatró, al dia següent. També es fa festa per Sant Josep, al març, amb una fesolada popular, la festa de la Mare de Déu de la Galera, al setembre, i per les festes de Nadal s’escenifica un bonic Pessebre Vivent. Pel voltant de l’1 de maig se celebra la Fira Internacional de la Terrissa. Cal afegir, a més, que a l’edifici de l’Ajuntament es troba el Centre d’Interpretació de la Terrissa.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

enciclopedia catalana

web ajuntament

Casserres

2019, Casserres, Municipis Bergadà, Província Barcelona
Casserres és un municipi del Bergadà (Barcelona)
A Casserres hi anem el 22 de setembre de 2019

Dades del Municipi

Vegueria Catalunya Central
Comarca Berguedà
Població
Total 1.572 (2018)
• Densitat 53,29 hab/km²
Llar 31 (1553)
Gentilici Casserrenc, casserrenca

Breu historia del municipi

Limita al N amb el d’Avià i amb l’enclavament de Sant Quintí de Montclar, que pertany al municipi de Montclar; a l’W amb els termes de l’Espunyola i Montclar; al S amb els de Puig-reig i Viver i Serrateix i a l’E amb els d’Olvan i Gironella. Inclou gairebé tot el curs baix de la riera de Clarà, que el travessa de NW a SE fins molt a prop de la seva confluència amb el Llobregat. Més al S el terme inclou també la capçalera de la riera de Merola, que més avall li fa de frontera amb el terme de Puig-reig. D’altra banda, pel NE, un petit tram del Llobregat li fa de límit amb el terme d’Olvan. Des del punt de vista morfològic, el territori és format pels replans estructurals que afaiçonen el paisatge del Baix Llobregat i, per aquest motiu, presenta nombrosos sectors planers, sovint escalonats i retallats pels corrents fluvials i les torrenteres.

Els principals nuclis de població són la vila de Casserres, que n’és la capital, la caseria anomenada la Rectoria de Sant Pau, unitat que es correspon de manera aproximada amb la demarcació de l’antic terme parroquial de Sant Pau de Casserres, i dues colònies, l’Ametlla de Casserres, també denominada l’Ametlla del Monegal o bé, simplement, l’Ametlla, i el Guixaró, dita també Comelles i el Guixaró o Colònia Guixaró-Viladomiu. El terme comprèn a més l’antic llogaret disseminat de Fonogedell.

El nom del municipi prové del de Castrum serris (“castell de les serres”) per tal com hi hagué una fortalesa situada a la part alta del terme que domina la vall del Llobregat. És esmentat l’any 798, en què Lluís I el Piadós encarregà al comte Borrell de conquerir i reorganitzar el país i d’establir-hi una línia de fortificació que tenia com a punts Cardona, Casserres i Osona. No hi ha dubte que el Casserres fortificat fou el del Berguedà i no el monestir homònim d’Osona com s’ha pretès, ja que aquesta fortificació lliga amb la línia defensiva, l’establiment de la qual és descrit per l’Astrònom, el cronista anònim i biògraf del rei Lluís el Piadós.

La vila de Casserres és comunicada amb l’Eix del Llobregat (C-16) per dues carreteres locals que, partint de la vila, van a parar respectivament a Gironella i Puig-reig. Una tercera carretera enllaça amb la C-26, de Berga a Solsona.

El Poble

La vila de Casserres (617 m i 1 270 h el 2005), documentada des dels últims segles medievals com a “barri”, es va formar a partir d’un llarg carrer que unia el castell amb l’església de l’Àngel Custodi. Del castell, que probablement era situat al lloc on posteriorment fou construït l’actual ajuntament, no en queda cap resta, però durant els segles VIII-XIII fou una gran fortalesa i tingué un paper decisiu en el procés de repoblació i reconquesta del territori. El carrer, o barri, de Casserres era format per cases unifamiliars amb parets mitgeres, les quals es reformaren durant els segles XVII i XVIII; avui se’l coneix amb el nom de carrer Major i plaça de la Creu, i encara es conserven cases d’aquests segles i també algun element gòtic, com la finestra de Cal Biel.

Dins el nucli de la població de Casserres es manté la casa Bernadàs, que conserva tota l’estructura antiga. L’arbre genealògic de la família Niubò s’inicia el 1603, però la casa conserva pergamins que es remunten al segle XIV, en què el nom de la família era Bernadàs.

El poble era fortificat a l’edat mitjana. Al segle XIV hi fou construïda una església nova, consagrada el 1380 sota l’advocació de l’Àngel Custodi. Posteriorment, en ésser cremada tota la població, el 1653, calgué reedificar l’església, que s’inicià el 1668 i fou acabada el 1681 amb l’advocació de Nostra Senyora dels Àngels, que manté actualment. És una gran església barroca formada per tres naus i capelles laterals, amb un transsepte marcat i el presbiteri quadrat. El campanar de torre és quadrat i la façana, orientada a ponent, té una porta amb frontó triangular. Destaca el retaule barroc de la nau principal, construït al voltant del 1704 per Segimon Pujol.

 

Festes

La vila celebra la festa major el diumenge més proper al 24 d’agost, festivitat de Sant Bartomeu, el seu patró. Per Nadal es fan els tradicionals Pastorets, una xocolatada, la missa del Gall i el 5 de desembre la Fira Comercial de Casserres. La festa major d’hivern s’escau per Sant Josep, al març. Per Pasqua es fa una ouada popular i 15 dies després d’aquest tradicional àpat col·lectiu, des de l’any 1982, se celebra una trobada de caramellaires (s’hi troben de 25 a 30 colles de caramelles) que coincideix amb una fira d’artesania.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Canaletes Poble de Cabrera d’Anoia

2019, Municipi Cabrera d'Anoia, Poble Canaletes, Província Barcelona
Canaletes és un poble del municipi de Cabrtera d’Anoia (Barceona)
A Canaletes hi anem el 31 de març de 2019

Dades del Municipi

Barri i cap del municipi de Cabrera d’Anoia, al S del terme.
Població:

126 h

[2009]

Es formà a partir del s XVIII i es divideix en dos petits nuclis (el Mas de Canaletes i el Raval) a banda i banda de l’antic mas de Canalet

Breu historia del municipi

El Poble

Festes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

enciclopèdia catalana

Castellfolit de Riubregós

Castellfollit de Riubregós, General, Municipis Anoia, Província Barcelona

 

Castellfollit de Riubregós és un municipi de l’Anoia
A Castellfollit de Riubregós hi anem el 2 de juny de 2019 

Dades del Municipi

Vegueria Penedès
Comarca Anoia
Població
Total 156 (2018)
• Densitat 5,95 hab/km²
Llar 41 (1553)
Gentilici Castellfollitenc, castellfollitenca

Breu historia del municipi

El municipi de Castellfollit de Riubregós té 26,21 km 2 . Limita al N amb Torà (Segarra), a l’E amb l’enclavament d’Enfesta (la Molsosa, Solsonès) i amb Calonge de Segarra, al S amb Pujalt i a l’W amb Estaràs i amb Ivorra (els dos també de la Segarra). Dista uns 10 km de Calaf i uns 7 de Torà i es troba més ben relacionat amb les terres de la Segarra pròpiament dita, vers on van les aigües del Llobregós o Riubregós, que amb la Segarra Calafina, però el fet de pertànyer a la província de Barcelona, de la qual és el darrer poble, i de trobar més bons serveis a Calaf, decanten la població cap a l’àrea comercial de Calaf. La seva parròquia fou sempre del bisbat d’Urgell i després del de Solsona, mentre que la resta de pobles del sector de Calaf foren sempre de Vic. El fet d’adscriure el terme a la província de Barcelona i al partit judicial d’Igualada al principi del segle XIX va decantar des d’aleshores aquest terme vers l’Anoia, a la Segarra Calafina.

El cap de municipi, Castellfollit de Ruibregós, es troba situat vora la carretera C-1412 que, sortint de la A-2, passa per Calaf, Castellfollit i Torà, i s’endinsa aleshores dins de terres segarrenques fins a Ponts i més enllà, al Pallars Jussà fins a Tremp. Antigament hi havia dos camins que travessaven el terme: el camí reial i el camí de la sal. Per aquest darrer passaven els traginers de sal, presents durant bona part de la història de la població. Tota la vida del terme se centra a la vall excavada del Llobregós entre els guixos, les sorres i les margues oligocèniques.

El Poble

El poble de Castellfollit de Riubregós (482 m d’altitud) és a la confluència del Torrent Magre amb el Llobregós, arrecerat a la serra ocupada per les restes del castell Follit. Es mostra com un típic poble de carrerons estrets, cases que llueixen llindes dels segles XVIII i XIX i plaça Major porticada. L’església de la Mare de Déu del Roser fou bastida al segle XVII tot substituint en la parroquialitat l’antiga de Santa Maria del Priorat, massa allunyada de la població. En una capella lateral guarda una interessant imatge de la Mare de Déu de Montserrat, d’estil gòtic tardà, procedent de Santa Maria del Priorat.

Carrers de Castellfollit de Riubregós

© C.I.C.-MOIÀ

El castell de Castellfollit, molt malmès pels estralls de les guerres, en especial per la voladura que hi féu el 1822 el general Mina quan el va arrasar i amb ell la població, conserva encara restes notables de murs i de dependències, una de les quals amb volta i grafits amb dibuixos medievals, en què es destaca una antiga edificació, uns cavallers i l’escut dels Cardona, cosa que permet de datar-los al principi del segle XIV, quan el castell va passar a l’òrbita dels Cardona. A més del castell pròpiament dit, té dues torres albarranes als dos puigs que l’envolten, les quals formaven una línia defensiva de primer ordre.Festes

La població celebra la festa major d’hivern per Sant Vicenç, al gener, i a l’agost es fa la festa major de Sant Roc, patró del poble. Al juliol i a l’agost se celebra, un diumenge al mes, la Firantiga, on es poden comprar i vendre antiguitats.

Fotos

Clica  i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Ajuntament

Enciclopèdia catalana

Callús

2018, Callús, Municipis del Bages, Província Barcelona

Callús és un municipi de la comarca del Bages (Barcelona)
A Callús hi anem el 19 d’abril de 2018

Dades del Municipi

Breu historia del municipi

El terme limita al NW amb el municipi de Súria, al NE-E amb Castellnou de Bages, a l’E amb Santpedor, al S amb Sant Joan de Vilatorrada i a l’W amb el límit oriental de Sant Mateu de Bages. El municipi comprèn, a més del poble de Callús, cap administratiu, els ravals de Can Cavaller i del Cortès, el barri dels Manxons, la caseria de Viladelleva i la colònia d’Antius, a més de diversos masos esparsos.

El territori, generalment planer, és esglaonat a les terrasses fluvials del Cardener i als altiplans estructurals de la depressió bagenca. A llevant i a ponent, el territori resta clos pels sectors muntanyosos de Castellnou i Sant Mateu, respectivament, mentre que cap a la banda de Santpedor forma part encara del Pla de Bages estricte. La riera de Vallverd (o Bellver), o de les Feixes, de règim torrencial, que aflueix al Cardener després de drenar el sector ponentí del terme de Castellnou i fa de límit oriental del municipi de Callús, és l’únic corrent d’aigua remarcable; a part, naturalment, el riu esmentat, que és l’eix vertebral i el principal atractiu del seu paisatge.

Travessa el terme la carretera comarcal C-55 de Manresa a Solsona, que a l’altura del poble de Callús té un trencall per l’esquerra que mena, mitjançant una carretera local, al poble de Sant Mateu de Bages.

El Poble

El primer nucli de Callús es formà a redós de l’antiga parròquia de Sant Sadurní de Callús. El temple vell, documentat des del segle XII i situat a 331 m, al N del nucli de població i pròxim a les ruïnes del castell, és tot un símbol del que havia estat el poble abans de la industrialització: un poble rural de cases escampades, algunes al cim dels turons i les serres que configuren el territori. En establir-se les fàbriques a la vora del riu i formar-se el nou poble de Callús (260 m), es féu patent la necessitat de traslladar el centre religiós més a prop d’on vivia el major nombre de feligresos i que havia esdevingut el nucli ensems industrial, comercial i de residència. El 21 de novembre de 1926 fou col·locada la primera pedra del nou temple parroquial, que no pogué ésser beneït fins el 10 d’agost de 1940. El campanar data de l’any 1951. El 1991 va ser inaugurat el nou edifici de l’ajuntament. El 2006 el poble tenia 1 409 h.

Parròquia de Sant Sadurní de Callús

© C.I.C. MOIÀ

El castell de Callús és situat a la dreta de la carretera de Manresa a Solsona, passat el nucli de Can Cavaller, i només se’n poden veure algunes restes: un basament de mur circular de la torre i, tot al voltant, llevat de migjorn, fragments de mur.

.Festes

Pel que fa a l’activitat cultural, hom destaca, el Patronat Municipal de les Arts (1984). També hi ha diversos grups i instal·lacions esportius. Malgrat que el patró de Callús és sant Sadurní, la festa major s’escau el cap de setmana després de Sant Joan, al juny. Des del 1972 se celebren les festes de tardor el cap de setmana més proper al 12 d’octubre. Per Pasqua es fan les caramelles i al novembre, en data variable, el ball de quintos

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

enciclopèdia catalana

calldetenes

2018, Calldetenes, Municipis Osona, Província Barcelona
Calldetenes és un municipi de la comarca de Osona (Barcelona)
A. Calldetenes hi anem el 6 de març de 2018

Dades del Municipi

Vegueria Catalunya Central
Comarca Osona
Població
Total 2.497 (2018)
• Densitat 430,52 hab/km²
Llar 21 (1553)
Gentilici Calldetenenc, calldetenenca

Breu historia del municipi

El terme municipal de Calldetenes, un dels més petits de la Plana, limita al N amb les terres de Folgueroles, a l’W amb Vic, al SW amb Santa Eugènia de Berga i al SE i l’E amb el terme de Sant Julià de Vilatorta. El terme, que forma un sector planer amb una altitud mitjana d’uns 500 m, té el punt més elevat a les terres de margues blavoses de la serra de San Marc (579m) i a la de l’Eimeric. La part superior del terme és drenada per la riera de Sant Martí, o antic riu de Peres, la qual desguassa al Gurri per la dreta i en part forma límit natural amb Folgueroles.

Biogeogràficament, el terme es troba dins del domini potencial del bosc de roure martinenc ( Buxo-Quercetum pubescentis ).

El terme comprèn, a més del poble de Calldetenes, cap del municipi, el petit agrupament de Sant Martí de Riudeperes i una important sèrie de masos esparsos arreu. El raval anomenat de Santa Eugènia o el Serrat de Calldetenes, que en part pertanyia a Santa Eugènia de Berga, va integrar-se al terme de Calldetenes el 1995. Travessa el terme d’W a E un tram de la carretera N-141d que uneix Vic amb Vilanova de Sau i fins al pantà. Aquesta carretera connecta amb l’Eix Transversal (C-25) que circula pel terme de N a S. Prop de la connexió surt una carretera local cap a Sant Julià de Vilatorta i cap a les Guilleries.

Calldetenes és el nom oficial del municipi d’ençà que el 1965 substituí al de Sant Martí de Riudeperes (durant el període 1937-39 ja es canvià el nom tradicional pel de Calldetenes). Encara que el nom municipal sigui d’atribució tan moderna, el seu origen és molt remot, ja que la vila rural o gran propietat de Tenes consta des del 941 i el topònim de Call de Tenes és documentat ja el 1346.

El Poble

El poble de Calldetenes (489 m i 2 054 h el 2005) és situat al sector de ponent del terme, just al límit amb els termes de Santa Eugènia de Berga i de Vic. Part del creixement urbà del poble s’ha produït dins el terme de Vic.

Façana principal de l’església parroquial de Calldetenes (Osona)

© C.I.C – MOIÀ

El centre tradicional del poble és situat al voltant de la Plaça Gran i l’església parroquial. El temple fou erigit al segle XVIII per decisió del bisbe de Vic, Antonio Manuel de Hartalejo, i va dependre inicialment de la de Sant Martí de Riudeperes. El mateix bisbe, mercedari, que pertanyia a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, en va dibuixar els plans i va pintar uns quadres que en guarnien el presbiteri. La nova església, dedicada pel bisbe a la Mare de Déu de la Mercè, es va inaugurar el 1778 i cent anys més tard s’erigia en parròquia independent.

L’any 1989, les obres de remodelatge de l’avinguda de Pau Casals motivaren el trasllat del centre de la població a l’altra banda de la carretera, vers la plaça de l’11 de Setembre, on es construí un nou edifici de l’ajuntament i altres serveis per a la població (centre cultural, consultori, etc).

Festes

Entre les principals festes que se celebren anualment cal esmentar la festa major, en honor a la Mare de Déu de la Mercè, al setembre, i l’aplec a l’ermita de Sant Marc, el 25 d’abril. Per les festes nadalenques es representen els Pastorets. Cal no oblidar a més l’organització del tradicional Cros de Calldetenes, al novembre, prova d’atletisme que es fa des del 1955

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

ajuntament

enciclopedia catalana

Creixell poble de Borressà

2018, General, Municipi Borrassà, Municipis Alt Empordà, Poble Creixell, Provincia Girona
Creixell es un poble del municipi de Borrassà (alt Empordà)

A Creixell hi anem el 24 de gener de 2018

Dades del Municipi

Breu historia del municipiEl municipi de Borrassà, de 9,45 km2, s’estén a l’extrem occidental de la plana al·luvial de l’Alt Empordà i és travessat en direcció W-NE per la riera d’Àlguema, afluent del Manol, a la conca de la Muga. Comprèn el poble de Borrassà, cap de municipi, el poble de Creixell i el petit veïnat de Vilamorell. Es troba molt pròxim a la ciutat de Figueres, i està ben comunicat; la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera forma el límit de llevant del terme, i en surt una carretera local que va a Borrassà i continua fins a Navata; altres uneixen Borrassà amb Creixell i amb Vilafant. La AP-7 de Barcelona a la Jonquera travessa també el terme per la part de llevant de S a N, i té una sortida prop de Borrassà que enllaça amb la N-II.

El Poble

El poble de Creixell es troba 1,2 km al SE de Borrassà, a la vora esquerra de la riera d’Àlguema. El padró del 2005 donava 35 h. Les cases, dels segles XVI-XIX, se situen a la vora de camins empedrats. El castell de Creixell, del qual no han quedat vestigis, fou un dels més importants en la línia de defensa de la frontera del comtat de Besalú amb el d’Empúries durant els segles XI i XII. El personatge més notable sorgit del castell fou Dalmau de Creixell, cavaller templer, que sembla que dirigí l’estratègia de la batalla de Las Navas de Tolosa el 1212. L’anomenada baronia de Creixell, amb Creixell, Borrassà, Pontós i Romanyà d’Empordà, estigué centrada en aquest castell fins al darrer terç del segle XIII, que passà a ser-ne cap el castell de Pontós.

L’actual església de Santa Maria de Creixell, sufragània de la de Borrassà, és un petit edifici bastit al segle XVIII però documentat des del 1319. La imatge de la Mare de Déu de Creixell (marededeu trobada, segons la tradició) és una escultura d’alabastre policromat, gòtica, del segle XV, d’una gran qualitat.

El 1346 hi ha notícia de l’establiment del molí de Creixell, del qual hi ha restes vora la riera d’Àlguema. Davant l’església hi ha les ruïnes de la casa del Rellotger de Creixell, cap d’una facció de bandolers que actuà robant i assassinant els pagesos al darrer quart del segle XIX.

Prop de Creixell es feren diverses troballes arqueològiques: un enterrament neolític, quatre sitges i ceràmica d’un ampli espai cronològic (des d’atuells decorats del segle V aC i ceràmica grega àtica del segle IV aC fins a peces del baix imperi Romà).

Festes

El poble de Creixell celebra la festa major de la Mare de Déu de Creixell al setembre. A més, durant la segona quinzena de maig hi ha la Fira de l’All i l’Oli arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Enciclopèdia catalana