Xino Xano per Catalunya

Pàgines web

Linyola

16 març 20202017, Linyola, Municipis Alt Urgell, Provincia LleidaPere Gasso

Linyola es un municipi de la comarca del Alt d’Urgell (Lleida)

A Linyola hi anem el 6 de març de 2017

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Ponent
Comarca	Pla d’Urgell
Total	2.700 (2019)
• Densitat	94,08 hab/km²
Llar	105 (1553)
Gentilici	Linyolenc, linyolenca

Breu historia del municipi

El terme municipal de Linyola, de 28,66 km ²d’extensió, és situat al sector septentrional del Pla d’Urgell. El 1988 se segregà de la comarca de la Noguera i fou inclòs a la nova comarca del Pla d’Urgell. Confronta amb els municipis noguerencs de Bellcaire d’Urgell al N, Penelles a l’E i Vallfogona de Balaguer a l’W; amb Ivars d’Urgell també a l’E, el Poal i Vila-sana al S i Bellvís i l’enclavament d’Arrufat (pertanyent a aquest mateix municipi) a l’W, tots de la seva mateixa comarca. El terme és regat pel canal del Sió, a tramuntana i a llevant, i pel Riu Corb, a migdia. Hi ha unes petites llacunes endorreiques, una al N de la vila, intermitent, i una altra al SW, permanent.

A més de Linyola, al límit amb Bellcaire d’Urgell hi ha l’antic despoblat de Golifàs, o Gallifàs, dins la parròquia de Linyola, i la partida de Remolins, on el monestir de Santes Creus hi tingué alguns drets i que al segle XV ja era despoblada. Altres partides del terme són la Canalada, los Corrals de Martí i el Pla de la Font, al sector septentrional; lo Camí dels Arcs, les Cendroelles, les Sogues, el Prat, la Plana i lo Gatellar, en la zona central del terme; i la Llacuna, Bocadella, la Vinya, Sarsènit, la Coma i lo Tossal, al S.

L’eix principal de comunicació és una carretera local que prové de Mollerussa, passa per la vila de Linyola i d’ací es bifurca en dos brancals, amb accés tots dos a la carretera comarcal C-53 de Balaguer, per Bellcaire o bé abans d’arribar a Penelles. Diversos camins veïnals comuniquen la població amb els Arcs i Vallverd.

El Poble

La vila de Linyola, a 248 m d’altitud, és emplaçada sobre una minsa elevació, al sector més alt del terme. La població, l’eix principal de la qual és la carretera de Bellcaire a Mollerussa, s’ha desenvolupat al SW del nucli antic.

Linyola L’església parroquial de Santa Maria vista des de la plaça d’Àngel Guimerà

Com en molts altres llocs aquest poble va anar creixent a partir d’un nucli central, presidit pel castell, el record del qual només perdura en la toponímia (carrer, travessia del Castell). En aquest sector, presidit per l’església parroquial de Santa Maria, es conserven encara alguns grans casals dels segles XVI, XVII i XVIII, construïts sobre porxos. Les muralles i els tres portals que tenien han anat desapareixent en les successives ampliacions i modificacions del traçat urbà.L’església parroquial, que fins al primer terç del segle XX tingué comunitat de beneficiats, és un edifici d’una sola nau amb capelles laterals entre els contraforts, absis poligonal i campanar de vuit cares sobre el costat esquerre de la façana. És un exemple d’edifici gòtic molt tardà amb elements que ja són plenament renaixentistes (pilastres amb capitells clàssics a l’interior i portades a l’exterior, de les quals la que centra la façana principal són de finals del segle XVI). Darrere el temple, hi ha restes de murs probablement romans.

La façana principal del temple dóna a la plaça de l’Església, porxada, on s’obre també un magnífic palau renaixentista que manà construir el vilatà Joan Fornes al segle XVI, segons els darrers estudis que contradiuen la fins ara creença de que l’edifici havia estat propietat dels barons de Linyola i que s’havia edificat sobre el solar d’un antic castell. Posteriorment l’edifici passà a mans dels Cava i dels Galceran, qui el vengueren al poble l’ any 1902. Anomenat popularment el Castell, l’edifici és utilitzat com a casa de la vila; la dovella central de la portada porta la data del 1556. Construït amb pedra, bellament escairada i tallada, als baixos s’obren uns porxos, a la planta noble hi ha diversos finestrals emmarcats per semipilastres i entaulaments classicitzants (alguns dels quals aixopluguen escuts) i al pis alt hi ha una galeria de petits arquets carpanells.

Al carrer Major, prop de l’ajuntament i de l’església parroquial, hi ha una edificació de caràcter senyorial que ofereix una organització ben semblant a la de l’ajuntament. Aquest edifici és estructurat en dos pisos, el corresponent a la planta noble presenta tres obertures que donen accés a un balcó, mentre que el superior segueix el ritme d’obertures de l’anterior amb una de més gran central. Si bé la datació no ha estat determinada amb precisió, hom creu que pot ser del voltant del segle XVII (com el palau dels barons de Linyola), per bé que pot reflectir intervencions més acostades.

Quant a la vida cultural de la vila, Linyola disposa de diferents museus etnogràfics on s’exposen tot tipus d’eines del camp i estris antics, entre els que destaquen el Museu del Pagès d’Antoni Mas, el Museu del Pagès de Cal Valent, la Col·lecció de Vins de Josep Puigpinós, i el Museu Pedrós, dedicat a la pintura i escultura.

Les festes majors de Linyola se celebren el 22 de maig, en honor a Santa Quitèria, i per la Mare de Déu d’Agost (15 d’agost). Per la festa major de maig s’organitza la festa de la cassola, que es fa la vigília de la diada de festa major i consisteix en la preparació a l’aire lliure de la típica cassola de tros. Per la festa major d’agost és tradicional la festa del Foc i de l’Aigua. S’inicia al vespre amb un correfoc i amb la posterior remullada amb l’aigua que la gent del poble tira des dels balcons, continua amb ball popular i festa d’escuma i, ja a la matinada, amb un bany col·lectiu a les piscines i un esmorzar a càrrec de l’ajuntament. Altres actes festius de la localitat són les Festes de la Cervesa, que des del 1990 se celebren el cap de setmana anterior a la festa major d’agost i la festa dels Tres Tombs que té lloc per Sant Antoni.

Festes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Lles

16 març 20202015, Lles, Municipis Cerdanya, Provincia GironaPere Gasso

Lles es un municipi de la comarca de la Cerdanya (Girona)

A Lles hi anem el 10 de març de 2015

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Alt Pirineu i Aran
Comarca	Cerdanya
Total	253 (2019)
• Densitat	2,46 hab/km²
Llar	44 (1553)
Gentilici	Llesenc, llesenca

Breu historia del municipi

El terme municipal de Lles de Cerdanya és el més extens de la Cerdanya, després de l’annexió el 1966 de l’antic terme de Músser i Arànser, de 26,1 km². Situat al Baridà, el municipi s’estén des de la línia de crestes dels Pirineus axials fins al Segre. El seu límit N és frontera amb Andorra i en un petit sector al NE, des de la Portella Blanca d’Andorra (2 517 m) al pic de Calm Colomer (2 869 m) de la serra de l’Esquella, és partió amb l’Alta Cerdanya. En part, el susdit termenal septentrional coincideix amb la divisòria d’aigües de la conca del Segre estricte i les dels seus afluents, el riu d’Aravó o de Querol, a la vall de Campcardós (Alta Cerdanya), i la Valira (Andorra). Des de la Portella Blanca cap a ponent la frontera talla la conca del riu de la Llosa, ran de la vall. Al circ de Ribús, sota el port de Vallcivera (2 518 m), la delimitació és dubtosa. Des de l’alt dels Pessons (2 864 m) la frontera torna a coincidir amb la divisòria hidrogràfica fins al pic de Monturull (2 761 m), passant per pics com la Tossa Plana de Lles (2 916 m), pic de Setut, pic del Sirvent, Tossal Bovinar, tossa de la Colilla (o de la Caülla) i el pic de Perafita o tossal de la Truita (2752 m). En aquesta carena hi ha els colls de Vallcivera, de Setut, de Perafita i de Claror.

El municipi confronta a llevant amb Bellver de Cerdanya i Prullans, pels vessants occidentals de la serra de Calm Colomer, sobre la vall de la Llosa, i per la serra de Santa Anna fins a Martinet. Al SE del municipi, la vall baixa del riu de la Llosa i fa de termenal amb Prullans. A migdia, el Segre fa de partió en un bon tros amb Montellà i Martinet, i per l’estret de Mollet fins al Mas dels Arenys (el Pont de Bar). A ponent limita amb dos municipis de l’Alt Urgell; pel Pla de Llet (2 145 m), limita amb el Pont de Bar i, més al N, des del Puig Punçó o Punxó (2 493 m) fins a Monturull, per la serra de la Valleta termeneja amb Anserall.

A l’alta muntanya, la cota màxima és la Tossa Plana de Lles (2 916 m); aquesta, més el rosari de pics que l’acompanyen, d’altitud superior als 2 700 m, tenen sota seu un seguit de replans i valls suspeses (clots) d’origen glacial, que poden tenir el fons ocupat per corrents d’aigua o per estanys, com els de Vallcivera, de la Muga i de la Mugueta, les aigües dels quals s’aboquen al riu de la Llosa. Els estanys de Setut i de la Pera i els clots de l’Orri, de Setut, de la Colilla i de Claror, amb les seves torrenteres, originen el riu d’Arànser. El terme de Lles enclou les valls i conques d’ambdós rius, de la Llosa i d’Arànser, separades per les serres de Verdú, de les Tires i d’Embret.

El riu de la Llosa es forma a l’obaga de la Portella Blanca, solca la part oriental del municipi i una part de la seva conca i del vessant esquerre de la seva vall resten defora aquest, dins els termes de Bellver de Cerdanya i Prullans. Desguassa al Segre just defora Lles, a Montellà i Martinet. Rep diversos afluents, el torrent de Viliella, el riu del Clot de Colomer, el torrent de la Ginebrosa, el de la Canal del Riu i el de Coma Ermada, etc.

El riu d’Arànser feia abans, en una bona part del seu curs, de termenal entre l’antic terme de Músser i Arànser i el de Lles. És emissari dels estanys més amunt citats de Setut i de la Pera, a més d’altres sota la carena divisòria amb Andorra. Aflueix al Segre dins el terme de Lles, aigua avall d’aquest poble i prop del de Martinet. Entre els afluents del riu d’Arànser cal esmentar el torrent de Setut o dels Clots de Setut i el de Verneda.

Dins el terme actual de Lles de Cerdanya, a més d’aquest poble, hi ha els d’Arànser, Músser, Travesseres i Viliella i el veïnat de Coborriu de la Llosa. Hi ha també nombroses masies, com Cal Jan de la Llosa (a l’antic caseriu de la Llosa), Barnola i el Vilar, a més d’indicis dels despoblats de Cortaus, el Vilar de Lles, d’en Bret, Sallent i Serrat, així com les ruïnes del poble d’Anol, nombroses bordes, cortals i cabanes, els antics banys de Caldes de Músser i el balneari de Senillers.

Per la part inferior del terme, paral·lela i adossada al Segre, passa la carretera N-260 de Puigcerdà cap a la Seu d’Urgell. A ponent del poble de Martinet surt una carretera (LV-4036) que porta al poble de Lles passant per Senillers i Travesseres. Just abans d’aquest poble surt un brancal que arriba a Músser. Abans de Lles, una altra carretera porta a Arànser i des de Lles hom pot arribar a Viliella i a Coborriu de la Llosa. Aquestes dues darreres vies tenen continuació cap a les estacions d’esquí nòrdic del terme.

El Poble

El poble de Lles de Cerdanya (1 480 m), que tenia 99 h el 2001, és situat en un replà orientat a migjorn, al pendent de la muntanya. S’ordena entorn de l’església parroquial de Sant Pere, d’una nau, amb un feixuc campanar quadrat de teulada piramidal. Hi ha alguns apartaments i xalets i algunes cases antigues com Cal Ferrer i Cal Peremptori. Dins el nucli també hi ha la capella de la Mare de Déu del Roser, dita popularment del Benefici. Al camí de Lles a Viliella hi ha el Mas Barnola, casa pairal dels Barnola, que foren els darrers senyors de Lles. Té una capella amb un tapís que representa sant Jaume, pintat vers el 1915 per Santiago Soldevila.

Festes

Els actes festius més tradicionals de Lles són la festa major de Sant Pere, patró del poble, i la festa petita, a l’octubre, que té com a antecedent històric una antiga fira ramadera.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

enciclopedia catalana

web ajuuntament

Llivia

15 març 20202014, Llivia, Municipis Cerdanya, Provincia GironaPere Gasso

Llivia es un municipi de la comarca la Cerdanya (Girona)

A Llivia hi anem el 30 de desembre de 2014

Dades del Municipi

Població
Enclavament a	Pirineus Orientals, França i Llenguadoc-Rosselló
Capital de	comtat de Cerdanya
Total	1.417 (2019)
• Densitat	109,84 hab/km²
Llar	72 (1553)
Gentilici	Llivienc, llivienca

Breu historia del municipi

La vila de Llívia (1.223 m) es troba als Pirineus, a la comarca de la Cerdanya. Se situa al peu del Turó del Castell, tot estenent-se pel pla de Fontanelles. Confronta amb els termes de la Guingueta d’Ix –zona de Càldegues– i de Santa Llocaia –Serra de Concellabre–, a migdia; d’Ur i d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes, a ponent; de Targasona, a tramuntana; i d’Estavar i de Sallagosa, a llevant. El Segre creua el terme municipal, entrant-hi per Estavar. Al seu pas per Llívia, rep les contribucions fluvials dels rius Er, Targasona i Éguet.

Vers el nord-est i darrere de la carena del puig del Castell, pot accedir-se als tranquils paratges de la font del Sofre, més propera i situada a la petita vall d’Estaüja, i de la font del Ferro, a la confluència del torrent del Tudó amb la riera de les Valls o de Targasona. Al seu territori destaquen el Puig de Llívia (1.357,5 m) –també anomenat Turó del Castell–, el Serrat de Baladret (1.428 m) i el Pla del Tudó (1.403 m), a més de la Roca Canal i el Serrat de Palmanill, tot formant una petita serra

El Poble

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

wikipedia

Llanars

15 març 20202014, Llanars, Municipis Ripollès, Provincia GironaPere Gasso

Llanars es un municipi de la comarca del Ripollès (Girona)

A Llanars hi anem el 29 de decembre de 2014

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Comarques gironines
Comarca	Ripollès
Total	505 (2019)
• Densitat	20,45 hab/km²
Llar	22 (1553)
Gentilici	Llanarenc, llanarenca

Breu historia del municipi

El lloc és esmentat ja el 1027 (Lanars o Landaris als segles XI i XII) i sembla derivat del de l’antiga vall landarense, nom genèric de la vall de Camprodon.^[2] El 1130 Ramon Berenguer III donà al monestir de Ripoll els delmes i altres drets senyorials del terme. Però el domini ripollès no féu variar l’alt domini del terme, que continuà essent reial, i la seva jurisdicció era exercida pel veguer de Camprodon.^[1]^[3]

El duc de Noailles i militar francès hi va establir el seu quarter general el 1689, quan va assetjar i prendre Camprodon.^[1]

Per decret del 16 de juny 1965 cedí 0,36 km² a Camprodon, que formaven part del nucli urbà de la vila de Camprodon, al sector del passeig de Maristany).^[2] Encara ara es pot veure l’antic senyal divisori en el mur de l’antiga fàbrica de galetes Birba.^[4]

El Poble curiositats

El 27 de juliol del 1944 es va estavellar al puig de les Agudes un avió bimotor de les forces aèries nord-americanes.^[5] Els dos pilots Harry E. Sharp i William J. Barrons van ser enterrats al cementiri municipal. Hi van romandre fins que, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, l’agost de 1946, van ser exhumats i retornats als representants dels Estats Units.^[6] El 25 de juliol de 2004 l’Associació Centre d’Estudis «La Retirada» va posar una placa commemorativa al lloc de l’impacte prop del veïnat de Faitús.^[7]

Llanars pot presumir, molt possiblement, de la primera emissora municipal, que es deia Radio Llanás i va començar a emetre el 1955.^[4

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

web ajuntament

El Lloar

15 març 20202014, El Lloar, Municipis Priorat, Provincia TarragonaPere Gasso

El Lloar es un municipi de la comarca el Priorat (Tarragona)

A El Lloar hi anem el 14 de decembre de 2014

4Dades del Municipi

Població
Vegueria	Camp de Tarragona
Comarca	Priorat
Total	107 (2019)
• Densitat	16,21 hab/km²
Llar	13 (1553)
Gentilici	Lloarenc, lloarenca

Breu historia del municipi

Es troba a la zona de ponent de la comarca. Limita amb la Vilella Baixa (N), Gratallops (E), el Molar (S) i la Figuera (W) i és situat a la dreta del riu de Montsant, fins poc abans de la seva unió al riu de Siurana, al peu dels cingles del tossal del Guixar (640 m). Altres punts culminants de l’accidentat territori són la Roca (459 m), a migdia, o els del sector SW (489 m al límit amb la Figuera). Drenen el territori diversos barrancs afluents al riu de Montsant com el de Tren, de les Ortigues o del Merla.

El poble del Lloar és l’únic nucli de població del municipi. Una carretera surt de la N-420 de Tarragona a Gandesa a l’altura de Falset i porta fins a Gratallops, d’on surt un ramal vers ponent que mena a el Lloar i continua fins el Molar.

El Poble

El poble del Lloar (219 m d’altitud) és damunt un tossal, a la dreta del riu de Montsant, en un extrem del terme. L’edifici més notable és l’església parroquial de Sant Miquel, construïda entre els anys 1777 i 1779 en estil neoclàssic, amb tres naus, cor, cimbori i campanar. Té una imatge nova, de trets arcaïtzants, a la fornícula de la façana, feta vers el 1947. De l’antiga església, dedicada també a sant Miquel, la construcció de la qual havia estat autoritzada pel bisbe Ferran de Loazes el 1558, resta la portalada de mitja volta incorporada a l’antic edifici de la casa del comú.

Festes

La festa major d’estiu se celebra el primer cap de setmana d’agost, en honor a sant Domènec i dura tres dies. El 29 de setembre, diada de sant Miquel, és la festa major petita.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Lloses

15 març 20202014, Les Lloses, Municipis Ripollès, Provincia GironaPere Gasso

Les Lloses es un muncipi de la conmarca del Ripollès (Girona)

A Les Lloses hi anem el 23 de juny de 2014

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Comarques gironines
Comarca	Ripollès
Total	218 (2019)
• Densitat	1,91 hab/km²
Llar	60 (1553)
Gentilici	Llossenc, llossenca

Breu historia del municipi

És el municipi de més extensió de la comarca. Està situat al sud-oest de Ripoll, entre la riera de Merlés i el riu Ter. El terme municipal inclou la colònia de la Farga de Bebié i els antics municipis de Palmerola i Viladonja, annexionats el 1991 i el 1974, respectivament. A sud-oest hi ha l’enclavament de la Rovira de Baix (3,31 km²) que és dins del terme de Borredà, al Berguedà i la província de Barcelona.

El poblament és disseminat. L’únic nucli agrupat és la colònia de la Farga de Bebié que és compartit amb Montesquiu, a la comarca d’Osona.

El Poble

Festes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Jorba

15 març 20202016, Jorba, Municipis Anoia, Província BarcelonaPere Gasso

Jorba es un municipi de l’Anoia (Barcelona)

A Jorba hi anem el 8 de març de 2016

Dades del Municipi


Vegueria	Penedès
Comarca	Anoia
Capital	Jorba
Població
Total	835 (2019)
• Densitat	27,02 hab/km²
Llar	39 (1553)
Gentilici	Jorbenc, jorbenca

Breu historia del municipi

El municipi de Jorba, d’una extensió de 30,91 km², és situat a la conca d’Òdena, a la vall alta de l’Anoia, que travessa el terme de NW a SE. El terme limita amb els municipis de Copons i Rubió (N), Òdena i Igualada (E), Santa Margarida de Montbui i Sant Martí de Tous (S), Argençola (W), i amb un enclavament de Veciana (NW). El municipi comprèn, a part del poble de Jorba, el poble de Sant Genís, el veïnat de Traver i els antics hostals del Ganxo i de Castellví. Es creu que el topònim és d’origen preromà.

El territori és accidentat, a l’esquerra de l’Anoia, pel puig de la Guàrdia (549 m) i el de Montpaó (599 m) i, a la dreta de la vall, per la serra de Clariana, que, dintre el terme, ateny l’altitud de 643 m als plans de Morera, al límit amb el municipi d’Argençola, sobre l’Obaga Fosca. El terme municipal és drenat, a més, per les rieres de Clariana i de Rubió, afluents de l’Anoia. Malgrat aquests cursos fluvials, l’abastament d’aigua al municipi (i en general a tota la comarca) resulta, sobretot en determinades èpoques de l’any, marcadament insuficient.

Actualment l’aigua s’obté de captacions subterrànies i de l’Anoia, bé que existeix un antic projecte, que es remunta al 1905, de construcció d’un pantà.

Travessa el terme de NW a SE l’autovia A-2, que ha desviat el trànsit que abans passava pel centre de Jorba (antiga N-II). Aigua amunt de Jorba, parteix de la A-2 la carretera C-1412, que duu a Calaf i a Ponts i ha estat remodelada.

Altres pistes i camins comuniquen els diferents sectors del terme.

El Poble

El poble de Jorba (399 m d’altitud), que tenia 364 h el 2005, és a l’esquerra de l’Anoia, a prop de la confluència amb la riera de Rubió. S’allargassa sobre l’antiga N-II, que segueix el traçat de l’antic camí ral, al peu del puig de la Guàrdia, on hi ha les ruïnes del castell. L’església parroquial actual, dedicada a sant Pere, amb façana de cara a la carretera, fou construïda entre el 1551 i el 1558 pel mestre d’obres Joan Gibert de Bellpuig. Els carreus provenen d’una pedrera del pla del Magre i van ser transportats a bast. D’estil gòtic tardà, és un edifici de fàbrica rectangular. Fou sobrealçat i, sobresortint molt poc del cos de l’edifici, s’hi construí un campanar de planta quadrada, recolzat, en part, sobre el darrer tram occidental del temple. Davant la casa de la vila es dreça una creu de terme del 1609.

Al carrer Major hi ha la casa pairal Can Rovira de la Volta. És un edifici del segle XV, parcialment remodelat (anys 1779 i 1993), que és catalogat com a bé protegit del patrimoni arquitectònic del municipi. La volta és un element arquitectònic destacat de la construcció. Fou la casa pairal de la família de Josep Rovira i Bruguera i Francesc Rovira i Beleta.

Can Rovira de la Volta (Jorba)

Dominant el nucli i coronant el puig de la Guàrdia, s’alcen les restes de l’antic castell de Jorba, iniciat al segle XI, que sofrí reformes i afegits al llarg dels temps; molt malmès ja al segle XIX, fou definitivament arruïnat durant la primera guerra Carlina (1833-40). La capella romànica de Santa Maria sofrí la sort del castell; el santuari romànic de Sant Miquel, que s’aixecava en un turó pròxim, estava ja en ruïnes al segle XIX.

Festes
La festa major del poble se celebra al final de juliol. També se celebra la festa de Sant Isidre, al maig.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Isòvol

29 gener 20202015, Isòvol, Municipis Cerdanya, Provincia GironaPere Gasso

Isòvol és un municipi de la Cerdanya (Girona)

A Isòvol hi anem al 9 de març de 2015

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Alt Pirineu i Aran
Comarca	Cerdanya
Total	281 (2019)
• Densitat	26,02 hab/km²
Llar	18 (1553)
Gentilici	Isovolenc, isovolenca

Breu historia del municipi

La població i l’economia

Els censos del segle XVIII donen una població per sobre dels 100 h, sense comptar Olopte: 110 h el 1718 i 177 h el 1787. El 1860 hi havia el doble d’aquesta darrera xifra: 355 h. D’aleshores ençà va anar disminuint progressivament: 340 h el 1900, 334 el 1930, 314 h el 1960, 237 h el 1970, 197 h el 1981 i 175 h el 1991, tot i que en el padró del 1996 s’apreciava un petit increment, amb 189 h. El 2001 seguia amb 189 h i el 2005 havia augmentat considerablement amb 231 h.

Les activitats agrícoles i ramaderes han mantingut certa importància en l’economia del municipi. La major part de la superfície agrària útil és ocupada per pastures permanents. Les terres llaurades són, en gran part, de regadiu. Els principals conreus són els cereals (sobretot el blat), les patates i el farratge. La ramaderia és la principal riquesa del municipi. Hi ha bestiar boví, oví, porcí, equí i cria de conills. No hi ha activitat industrial.

S’havia extret marbre gris i vermell en diverses pedreres, però a causa de la competència d’altres materials de construcció emprats modernament les explotacions gairebé s’han abandonat.

El turisme ha anat prenent una importància creixent sense trencar, encara, l’ambient rural

El poble d’Isòvol (1 049 m), amb 40 h el 2001, és situat al peu del tossal del seu nom, a l’entrada de l’estret d’Isòvol. Bé que actualment la carretera nacional passa per ací, antigament el camí ral de la Seu a Puigcerdà anava per l’altra riba. L’antiga església parroquial de Sant Miquel, d’origen romànic, fou substituïda per l’actual església, d’estil neoromànic, coronada per un campanar singular. El lloc d’Isòvol fou donat el 1131 per Ramon Berenguer III al monestir de Santa Maria de Ripoll. Isòvol ha donat nom al municipi i, malgrat que no hi ha l’ajuntament, popularment conserva encara la capitalitat.

Rere el tossal d’Isòvol hi ha el poble d’Olopte (1 160 m d’altitud), que tenia 45 h el 2001, en un coll que comunica la Vall Tova amb la plana cerdana. S’hi han restaurat nombroses cases abandonades i hom n’ha construït de noves, d’estil rústec. Al clot del Castell hi ha les restes d’una força i a l’extrem meridional del coll, damunt el tossalet de Castellar, l’església parroquial de Sant Pere d’Olopte, romànica, d’una nau capçada per un absis semicircular bastit en dues etapes (segles XII i XIII), amb un fris dentat i petites mènsules en forma de cap a la part superior (sobre l’absis hi ha un campanar de torre afegit posteriorment). El portal (segle XIII) consta de diverses arquivoltes sostingudes per pilars i per columnes, aquestes amb capitells de decoració vegetal. A les arquivoltes hi ha caps i figures. Procedent d’ací, al Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserva una talla romànica de la Mare de Déu (segle XIII), daurada i policromada. El lloc és documentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (Olorbite ), el 994 se cita el pauh Olorbitense i el 1001 el terminio Olorbitense , dintre el qual hi havia les viles rurals de Meranges i Girul. Olopte celebra la festa major de Sant Pere al juny.

El despoblat d’Alf era situat prop del Mas Revetllat. Citat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell ( Alfi ), al lloc hi hagué l’antiga parròquia de Sant Jaume d’Alf. Sembla que és l’església que després es dedicà a sant Guillem, perquè segons la tradició hi morí Guillem, un pelegrí que viatjava a Sant Jaume de Galícia al segle XI, que havia emmalaltit a Isòvol i les restes del qual foren traslladades per dos nobles de Llívia fins a la plana d’aquesta vila (on hom construí l’ermita de Sant Guillem de la Prada de Llívia). L’esglesiola de Sant Guillem de Mas Revetllat és una petita nau coberta amb volta de canó, allargada i sobrealçada, que forma part de les dependències del dit mas, que fou construït el 1593.

El pont del Diable, per on el camí ral travessava el Segre, és situat aigua amunt d’Isòvol, en estat ruïnós. Hom hi vincula una llegenda segons la qual fou construït pel diable en canvi de l’ànima d’una noia.

Altres llocs d’interès del municipi són la cova dels Al·luvions, al tossal d’Isòvol, que té un recorregut de 31 m i un pou de 8 m de profunditat i la balma del Vent.

municipi. Disposa d’ensenyament primari i secundari. Prop de l’aiguabarreig del Riu Duran amb el Segre, hi ha un càmping.

El PobleEl poble d’Isòvol (1 049 m), amb 40 h el 2001, és situat al peu del tossal del seu nom, a l’entrada de l’estret d’Isòvol. Bé que actualment la carretera nacional passa per ací, antigament el camí ral de la Seu a Puigcerdà anava per l’altra riba. L’antiga església parroquial de Sant Miquel, d’origen romànic, fou substituïda per l’actual església, d’estil neoromànic, coronada per un campanar singular. El lloc d’Isòvol fou donat el 1131 per Ramon Berenguer III al monestir de Santa Maria de Ripoll. Isòvol ha donat nom al municipi i, malgrat que no hi ha l’ajuntament, popularment conserva encara la capitalitat.

Festes

Al setembre hom celebra la festa major de Sant Miquel, patró del poble.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Gironella

22 desembre 20192019, Gironella, Municipis Bergadà, Província BarcelonaPere Gasso

Gironella és un municipi de la comarca del Bergadà (Barcelona)

A Gironrlla hi anem el 22 de setembre de 2019

Dades del Municipi

Població
Catalunya Central
Comarca	Berguedà
Total	4.834 (2018)
• Densitat	710,88 hab/km²
Llar	22 (1553)
Gentilici	Gironellenc, gironellenca

Breu historia del municipi

El terme arriba al S fins a la confluència de la riera de Clarà amb el Llobregat i limita, pel N i per l’E, amb el terme d’Olvan, l’extensa prolongació meridional del qual el separa amb una faixa estreta de terra del de Sagàs. Gironella limita, a més, per l’W i el NW amb el terme de Casserres i toca pel S una punta septentrional del terme de Puig-reig.

Els principals nuclis de població són la vila de Gironella, que n’és el cap, els barris dels Bassacs i de Cuenca, les colònies Viladomiu Nou i Viladomiu Vell i la urbanització de Cal Ramons.

En el document de la consagració de la catedral d’Urgell, l’any 839, ja és esmentat el terme de Gironella ( Gerundella ) i també ho és l’any 905 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria d’Olvan. En aquest document Gironella figura com una de les dotacions que el bisbe d’Urgell, Nantigís, donava a aquesta església. El terme incloïa diverses possessions dels barons de la Portella, cosa que fa pensar que de fet tot el lloc era vinculat a la baronia d’aquest nom. El poble passà més tard (1369) a dependre dels barons de Pinós i Mataplana.

Gironella és avui una població ben comunicada i emplaçada en una cruïlla de camins; la principal via de comunicació és l’Eix del Llobregat (C-16), però també està connectada amb Prats de Lluçanès i Vic per la carretera C-154 i amb Casserres per una carretera local. El 1974 fou clausurada l’estació de ferrocarril de la línia de Manresa a Guardiola.

El municipi té com a eix principal el Llobregat, que el travessa pel mig de N a S; cap a l’extrem meridional conflueixen, per l’esquerra, la riera del Pontarró i, una mica més avall, també per l’esquerra i després d’un marcat revolt del riu, al límit del terme, la riera de Clarà.

El Poble

La vila de Gironella (469 m i 3 288 h el 2006), al límit NW del terme, es divideix en dues parts unides per un pont que travessa el Llobregat. A la riba dreta del riu hi ha la part moderna, al costat de la carretera. La part antiga s’alça a la riba esquerra del riu, amb cases esglaonades que s’enfilen per carrers estrets i costeruts. Algunes cases mostren encara elements medievals. El nucli es formà a l’entorn de l’església de Santa Eulàlia de Gironella, antiga parròquia i notable temple romànic, originàriament d’unes dimensions considerables. Al llarg dels segles sofrí importants modificacions, com ara l’amputació del braç meridional del transsepte, fet que alterà la primitiva planta de creu llatina. També fou modificat l’absis semicircular, que actualment és poligonal, i fou cobert més tard amb nervis gòtics. El campanar s’alça com una torre sòlida de planta rectangular. Presenta dues fileres de finestres cobertes per arcs de mig punt adovellats.

Prop d’aquesta església, dominant la vall del Llobregat, s’alçava el castell de Gironella, residència temporal dels barons de Pinós i Mataplana. Era una edificació sòlida i imposant, però a la fi del segle XV ja se n’havia iniciat la decadència i calgué reparar-lo. Actualment només se’n conserven els murs de la base a l’W i al S, i la part baixa de la torre angular entre aquests dos murs.

Campanar de l’església nova de Santa Eulàlia de Gironella

Tota la vila era lloc fortificat i tancat ja al segle XV. Tenia un pont important damunt del Llobregat, pont que estava en construcció l’any 1389. A la fi del segle XVI Gironella passà a ésser propietat dels Agulló amb la categoria de baronia. L’any 1702 el baró Josep d’Agulló-Pinós i de Pinós fou creat marquès de Gironella per Felip V durant la cort que presidí a Barcelona. El marquesat passà posteriorment als Sentmenat, als Calvo-Encalada i als Febrer. Al segle XIX Gironella sofrí l’atac carlí de les tropes comandades pel comte d’Espanya, el qual incendià la població l’any 1839. Segons Pascual Madoz, l’incendi deixà el poble reduït a cendres i els veïns hagueren de cercar refugi als pobles pròxims; el marquès de Gironella i de Sentmenat devia cedir la pedra del seu castell en ruïnes per a la reconstrucció de les cases del poble. Però la recuperació del poble fou efectiva a partir de mitjan segle XIX gràcies a la importància que hi adquirí la indústria tèxtil. L’any 1905 s’inaugurà la primera fase de la nova església de Santa Eulàlia, obra de l’arquitecte Alexandre Soler i March, i s’acabà del tot amb la construcció de l’esvelt campanar, que s’inaugurà oficialment l’any 1958. Del temple destaca també el cimbori, de dimensions considerables, i a l’interior les pintures, els vitralls i el Sant Crist, provinent de l’antiga església.

Festes

Les festes més importants de la vila són les de Pasqua, durant les quals surten les colles de caramellaires, i la festa major, el diumenge més pròxim a Sant Roc (16 d’agost). En aquestes festes es dansa el ball de l’almorratxa —o de la morratxa— que, segons alguns autors, deu datar dels volts del 1300, però probablement correspon al segle XV, i sembla que es podria vincular amb l’exercici dels mals usos feudals i relacionar-lo amb un ball festiu en què el baró confraternitzava amb el poble. El ball, que es dansa a la plaça, comença amb el passeig de tota la comitiva. Tot seguit hi ha una retirada de tots els nois llevat del que representa el senyor feudal, que queda sol amb la núvia, amb la qual balla, i amb les altres noies, amb les quals també fa un pas de dansa, i les remulla amb el perfum que porta a la morratxa. Acabat això, que ve a representar l’ofrena del primer ball de la núvia al senyor feudal, tornen els altres nois i el qui fa de nuvi pren la mà de la núvia, mentre el senyor feudal es retira. La dansa continua amb una nova coreografia.

Altres festes populars són: l’Ouada a la font del Balç el primer diumenge després de Pasqua, la revetlla de Sant Cristòfol (juliol) i la romeria a les capelles de Sant Antoni i Sant Marc del barri dels Bassacs el 25 d’abril. Podem destacar dos actes més: les Jornades Internacionals de Llengua i Cultura Catalana que es fan l’última quinzena de juliol i la primera setmana d’agost i en les quals es fan cursets per a universitaris europeus que coneguin la llengua catalana, i la concentració de motos el diumenge més proper a Sant Josep, al març.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web