Xino Xano per Catalunya

Pàgines web

Poble de Claramunt

24 març 20202013, La Poble de Claramunt, Municipis Anoia, Província BarcelonaPere Gasso

La Poble de Claramunt es un Municipi de la Comarca Anoia (Barcelona)

A La Poble de Claramunt hi anem el 13 de maig de 2013

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Penedès
Comarca	Anoia
Total	2.193 (2019)
• Densitat	118,54 hab/km²
Llar	30 (1553)
Gentilici	pobletà, pobletana

Breu historia del municipi

El terme municipal de la Pobla de Claramunt, de 18,53 km², limita amb els municipis d’Òdena (NW), Vilanova del Camí (NW-W), Carme (SW), la Torre de Claramunt i Capellades (S), Vallbona d’Anoia (SE), Piera (E) i Castellolí (NE). És situada a la vall de l’Anoia, riu que travessa el terme en direcció NW-SE, tallant les muntanyes que formen el límit sud-oriental de la Conca d’Òdena i que rep per la dreta la riera de Carme, dins l’estret de la Pobla (que inicia el congost de Capellades entre la serra de la Guàrdia i els Mollons). Accidenten el territori la serra de la Guàrdia, que acaba dins el terme amb el cim del Castell de Claramunt (461 m), a la dreta de l’Anoia i que marca l’interfluvi amb la riera de Carme, i, a l’extrem de llevant i de N a S els cingles dels Mollons (560 m), el turó de l’Avellana (706 m), el coll del Bosc (574 m) i la serra de Miramar. Hi són abundants els jaciments fossilífers del terciari inferior, de caràcter marí.

Des del 1930, a l’indret del Molí de Dalt, al barri de les Figueres, l’empresa Aigua de Rigat ha anat eixamplant i modernitzant les instal·lacions de captació, depuració i elevació de les aigües superficials de la riera de Carme, derivades pel rec del Coca, i destinades a l’abastament local i al de la ciutat d’Igualada. També es treu aigua dels pous dels voltants del Molí de Baix. Del 1974 data un projecte de construcció d’un pantà a la riera de Carme, que se situaria a 290 m de la cruïlla de les carreteres de Capellades i de Carme, a l’indret limitat, per un costat, pel torrent de les Garrigues i, per l’altre, per la font de Vinsó.

El municipi comprèn el poble de la Pobla de Claramunt, cap del terme, el barri de l’Estació i el barri de la Rata, les urbanitzacions de les Garrigues i del Xaró (aquesta compartida amb el municipi de la Torre de Claramunt), la caseria dels Vivencs i el lloc dels Masets. Hi ha també les magnífiques restes de l’antic castell de Claramunt, que fou una avançada en la conquesta d’aquests territoris i que va emparar la colonització i després l’assentament del primitiu nucli urbà de la Pobla Vella. Passa pel terme l’antiga carretera comarcal C-244 d’Igualada a Vilanova i la Geltrú i Sitges (del 1883), de la qual surt un ramal vers Carme, Orpí i Santa Maria de Miralles, que s’uneix amb la carretera local d’Igualada a Valls. En la dècada del 1990 es va fer la C-15 cap a Sitges, que passa per l’esquerra del riu Anoia. Des del 1893 hi passa el ferrocarril de via estreta d’Igualada a Barcelona per Martorell (incorporat a la xarxa de la Generalitat des del 1979).

El Poble

El poble de la Pobla de Claramunt, que tenia 1 103 h el 2005, és situat a 264 m d’altitud, a la dreta de l’Anoia, als vessants de la muntanya del castell, i nasqué per una carta de poblament que els senyors de Claramunt concediren el 1344, any en què la forta rierada havia inundat les cases del primitiu nucli de la Pobla Vella, situat a l’esquerra de l’Anoia, enlairat sobre la seva confluència amb la riera de Carme. El creixement urbà fou molt compassat i des d’aquest segon nucli urbà s’anà escampant pels barris de les Figueres, de la Rata (que tenia 50 h empadronats el 2005) i de Sant Procopi a la dreta de l’Anoia i, a l’esquerra del riu, pels barris dels Vivencs, amb 98 h el 20055, a tocar de la Pobla Vella, anomenada també les Cases Noves, amb els edificis més reculats del corrent fluvial, i el barri de l’Estació, que el 2005 tenia 629 h empadronats.

La primitiva parròquia fou l’església romànica del castell de Claramunt, dedicada a Santa Maria, propietat inicial del monestir de Sant Cugat del Vallès; enderrocada amb el castell el 1463, les funcions parroquials es traslladaren a la nova població de la Pobla, a la petita església gòtica de la Santíssima Trinitat, edificada ja el 1379, pocs anys després de la fundació del nucli (es conserven elements d’aquesta construcció davant l’església actual, incorporades en un comerç). La tercera i actual església parroquial de Santa Maria, al centre de la població, fou beneïda el 1793 i és un característic exemplar barrocneoclàssic; s’hi venera la imatge de la Mare de Déu de la Llet, romànica (segle XIII), patrona de la Pobla des del 1925, procedent del castell, i un Sant Crist de la mateixa procedència. La parròquia de la Pobla de Claramunt va ser segregada del bisbat de Barcelona el 1957 i incardinada al bisbat de Vic.

De les diverses entitats culturals i esportives de la Pobla, cal destacar la Societat Coral la Lira Poblense, que funciona des del 1918. També hi ha al municipi biblioteca i arxiu fotogràfic municipals, l’Ateneu Gurmesind Bisbal i el Teatre Jardí, i una zona esportiva.

Festes

Entre les festes tradicionals, destaquen la festa major de la població, que s’escau pel setembre, mes en què es lliuren els premis Gumersind Bisbal, per a estudis sobre les comarques catalanes. Cap al febrer se celebra la fira de la Candelera. Per Setmana Santa, el Divendres Sant, era tradició la processó del Silenci, amb encaputxats i armats.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

wekipedia

Port de la Selva

24 març 20202013, Municipis Alt Empordà, Port de la Selva, Provincia GironaPere Gasso

Port de la Selva es un Municipi de lla Comarca ‘Alt Empordà (Girona)

A Port de la Selva hi anem el 29 de març de 2013

Dades del Municipi

Autonomia

Catalunya

Província

província de Girona

Comarca

Alt Empordà

Població

Total

970 (2019)

• Densitat

23,32 hab/km²

Llar

62 (1553)

Gentilici

Selvatà, selvatana

Entitat de població	Habitants
Erola	15
Barlovent	3
Beleser	11
Cap de Bol	16
Far de s’Arenella	1
Figuerasses, les	4
Mirador, el	12
Móra, la	51
Panoramar	19
Perabeua	3
Port de la Vall	1
el Port de la Selva	809
el Rec de Canet	13
Santa Isabel	2
Arenella, s’	12
Tamariua, la	11
Vall de Santa Creu, la	21
Vista, la	5

Breu historia del municipi

El terme municipal del Port de la Selva, de 41,62 km², s’estén pel sector septentrional de la península del Cap de Creus, en terrenys accidentats pels vessants finals de la serra de Rodes, que, com al terme veí de Cadaqués, formen en contacte amb la mar una costa rocallosa, en alguns llocs acinglerada.

Comprèn la vila del Port de la Selva, cap de municipi, a la riba de llevant de la badia del mateix nom, el petit poble de la Vall de Santa Creu, l’antic poble de Santa Creu de Rodes, amb l’antiga església i santuari de Santa Helena, les ruïnes imposants del monestir de Sant Pere de Rodes i les restes del castell de Sant Salvador de Verdera, a més de nombroses urbanitzacions residencials, com Perabeua, Barlovent, s’Arnella, les Figuerasses, la Móra o Erola. La majoria de masos, que havien estat nombrosos, especialment a l’extrem de llevant, a la vall de Tavellera, estan deshabitats.

De la carretera que va de Roses a Cadaqués deriva, al coll de la Perafita, un brancal que continua, passat el nucli del Port, fins a Llançà seguint la costa, on enllaça amb la de Figueres a Portbou. Una altra carretera va del Port de la Selva a la Selva de Mar.

El Poble

La vila del Port de la Selva és situada a 12 m d’altitud, a l’extrem de llevant de la badia. El 2005 tenia 776 h. Formant un suggestiu conjunt d’arquitectura popular presidit per la blanca església, amb cases també blanques cobertes de teules torrades. Les cases més pròximes a la mar s’arrengleren vora el moll d’en Balleu, que forma una llarga riba prop la qual hi ha el Pòsit de Pescadors, l’Hotel del Comerç, cafès i tavernes i botigues i en la qual sobresurt el promontori de la Timba. A l’extrem nord hi ha la corba del port de Reig, centre de la vida marinera, limitat al N pel promontori rocós de la Lloia; la construcció en aquest punt d’un espigó comportà greus inconvenients a la pesca de la tonyina i motivà un desplaçament de sorres que desféu la platja del port de Reig.

La disposició urbanística és molt pròpia dels pobles de pescadors originats als segles XVII-XVIII: una retícula de carrers, els més llargs paral·lels a la riba, encreuats pels més curts, estrets i costeruts. Les antigues cases solien tenir l’habitatge al pis, amb escala a l’exterior adossada a la façana i els baixos coberts amb volta, que eren destinats a celler i magatzem d’estris agrícoles i de pesca. De la primitiva església resten elements integrats en un gran casal posterior, en un replà inferior del puig de les Forques. L’actual església parroquial de Santa Maria de les Neus és al centre de la població, un xic enlairada sobre la riba del moll d’en Balleu. Obra de la segona meitat del segle XVIII, és d’una nau amb altars laterals entre els contraforts; la façana, emblanquinada i amb porta d’arc rebaixat, té el coronament típic de les esglésies barroques d’aquesta època, amb campanar de torre quadrada a l’angle nord-occidental.

El cementiri, als afores de la vila, en un repeu de la muntanya, fou bastit el 1926 (el vell era al voltant de l’església) i té una bellesa innegable, amb les parets blanques enmig de les vinyes, amb feixes de llicorella que l’envolten; Sagarra li dedicà el poema El cementiri dels mariners.

Festes

La vila té una biblioteca municipal. Quant a diades festives, cal destacar la festa major petita, que s’escau al maig, amb motiu de la diada de Sant Baldiri, i la festa major, que se celebra a l’agost, festivitat de la Mare de Déu de les Neus. A l’estiu se celebra la Nit de l’havanera, la Nit de la sardana i una trobada de vela llatina.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Piera

24 març 20202013, Municipis Anoia, Piera, Província BarcelonaPere Gasso

Piera es un Municipi de la Comarca de l’Anoia (Barcelona)

A Piera hi anem el 31 de març de 2013

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Penedès
Comarca	Anoia
Total	15.603 (2019)
• Densitat	272,78 hab/km²
Llar	124 (1553)
Gentilici	Pierenc(a)

Breu historia del municipi

El terme municipal de Piera, de 57,11 km², limita amb els termes anoiencs del Bruc i Castellolí (N), la Pobla de Claramunt, Vallbona d’Anoia i Cabrera d’Anoia (W), els Hostalets de Pierola i Masquefa (E), i els termes penedesencs de Terrassola i Lavit, Sant Sadurní d’Anoia i Sant Llorenç d’Hortons (S).

El municipi, que és el més extens de la comarca, és situat al sector SE, al límit amb l’Alt Penedès, estès en una bona part a l’esquerra de l’Anoia, que forma, a la sortida del congost de Capellades, la frontera sud-occidental des de prop del Badorc fins a Sant Jaume Sesoliveres. El sector septentrional del terme és accidentat pels vessants de la Serralada Prelitoral, amb el pic de Fembra Morta (766 m), al límit amb el Bruc, el turó de laAvellana (706 m) i el coll del Bosc. És drenat per diverses rieres afluents a l’Anoia, com les de Ca n’Aguilera, la Seca, la de la Guinovarda, i pels torrents del Gallmullat, de la Ferrana, de Can Sagristà, de Ca n’Orpí, de Can Roc, de la Guineu i del Trull. Al terme hi ha nombroses fonts, com la font d’en Sala, de la Ventosa, de Can Flaquer o la del Prat, envoltada d’arbres monumentals plantats el 1864. Un dels paratges més peculiars del municipi és la zona coneguda com les Flandes, entre Piera, Can Mussarro i Can Mata; l’erosió ha transformat aquesta zona argilosa en un indret que ha estat comparat amb el canó del Colorado en miniatura.

Integren la vila de Piera els tradicionals barris o veïnats de Ca n’Aguilera, el Bedorc, Sant Jaume Sesoliveres, la Fortesa, Can Cairot i Can Creixell, i nombroses urbanitzacions residencials com Can Bonastre, Can Bou, Can Canals de Masbover, el Portell, Can Claramunt, Can Martí de l’Estela, Can Mas, Can Mata, el Bosc de l’Àliga, el Castell de la Ventosa, els Boscos de Can Martí, la Grua, la Venta i Can Mussarro, Sant Jordi i Vallbonica.

Piera té estació del ferrocarril d’Igualada a Barcelona, per Martorell, des del 1893. En direcció a Barcelona hi ha la carretera de Capellades a Martorell. Des del terme surt un ramal cap a Esparreguera, que permet arribar als Hostalets de Pierola i fins a Esparreguera, on enllaça amb l’autovia A-2; i un altre que va cap als nuclis del Bedorc i Sant Jaume Sesoliveres i es dirigeix a l’autopista AP-7 després de travessar Sant Sadurní d’Anoia.

El castell de Piera, que donà nom a la població, apareix esmentat en els documents medievals com a Castrum Apiaria, d’on el terme llatí Apiaria significa ‘abellars’.

El Poble

La vila de Piera (273 m d’altitud) és situada a l’esquerra de la riera de Ca n’Aguilera, uns 3 km abans de la seva confluència, per l’esquerra, amb l’Anoia. Tenia 6 037 h el 2005. El nucli urbà inicial es formà al vessant del castell de Fontanet (que s’ha conservat) i al voltant de la Ferreria, una farga d’armes de guerra i d’eines de treball, documentada el 1031, que es mantingué durant segles, ja que el 1210 el rei Pere I el Catòlic en signà un arrendament, per 200 lliures, a Joan, ferrer de Piera, i a la seva muller Suriana, i subsistí el topònim del camí de la Fàbrega.

El segon nucli, desenvolupat als segles XII i XIV, era el Raval Jussà, entre el carrer del Sol i la riera de la Guinovarda. En resta el testimoni de la Casa de la Volta. Entre el segle XV i el XVII foren eixamplades les muralles, que abraçaven el tercer nucli, el Raval Sobirà, amb la plaça de les Voltes, el Mercadal, el carrer de les Rodes i el carreró o eixida de l’Abadessa i la Casa dels Delmes. L’antic portal de Golard o Portal Jussà, el 1559 es convertí en el portal d’en Romanyà, subsistent al segle XX, amb el gravat de l’escut de Pedralbes. El 1759 fou enderrocat el Portal Sobirà o portal d’en Selva, al cap de la vila, davant la plaça de la Creu, erigida el 1606.

Vista de l’església de Santa Maria de Piera

Extramurs i durant els segles XVIII i XIX es produí una altra expansió urbana, allargassada amb l’eix del camí ral, que formava un carrer de més de 2 km entre l’estació del ferrocarril i l’església parroquial, amb edificis notables, com la Casa Sastre, de façana decorada amb esgrafiats de Ferran Serra. L’espai del mercat actual abans l’havia ocupat el desaparegut hospital i l’extingit convent de l’orde dels trinitaris, establerts a Piera des del 1209 per sant Joan de Mata. L’església parroquial de Santa Maria de Piera, esmentada ja el 1062, dotada el 1184 i consagrada de nou el 1260 per Arnau de Gurb, bisbe de Barcelona, forma actualment un conjunt heterogeni que, sobre vestigis de les èpoques romànica i gòtica, presenta elements molt posteriors, com el campanar de base quadrada i pis vuitavat del segle XVIII i la capçalera, amb una gran cúpula, presbiteri i absis neoromànics. Durant la guerra civil de 1936-39 van desaparèixer o es van cremar la major part d’ornamentacions i escultures de l’església. Posteriorment va ser reformada i es van reposar les imatges que mancaven. L’església de Santa Maria conserva gran part de l’arxiu documental sobre la vila.El santcrist de Piera és, per tradició, miracler de la pluja, i es conta que fou trobat per indicació de Maria Lleopard, una vídua de Santa Creu de Creixà, la qual va rebre un pelegrí que li va recomanar de fer treure el santcrist al carrer i d’invocar-lo per obtenir el benefici de la pluja i així acabar amb la misèria que portava la secada. Des del 28 d’abril de 1684, per vot del poble, es fa una processó. El 1936 la imatge fou cremada a la plaça de les Monges i només se’n salvà una mà. El 1941, els devots pagaren una nova imatge. És llegendari que el rei Jaume I va pujar de genolls la costa dels Xiprers per anar a donar gràcies per l’ajuda de la conquesta de Mallorca.

El 1883 s’establí el convent de la Divina Pastora, amb la tercera comunitat de religioses de la Congregació de Germanes Terciàries de la Mare de Déu del Diví Pastor, fundades pel caputxí igualadí Josep Tous i Soler el 1850 i dedicades a l’ensenyament.

La vila de Piera va conservar la típica fesomia urbana de poble camí fins a les dues darreres dècades de 1960-80, en què les noves edificacions i els carrers han donat al nucli urbà la forma general d’un triangle.

Piera és una vila amb una notable activitat cultural, esportiva i folklòrica, fet que es reflecteix en les nombroses entitats i associacions, algunes de gran tradició. Destaca la Societat Foment de Piera, que funciona des del 1925. El poble disposa de biblioteca i d’un local teatral, a més del Museu de la Pagesia, de gestió particular. Des del 1967 s’hi celebra el Concurs de Teatre Vila de Piera, que ha estat un esperó per als quadres escènics d’afeccionats. Als anys noranta s’inicià un cicle de música a l’estiu.

.Festes

Entre les festes més destacades hi ha la festa major de la població, al setembre, i són també tradicionals les fires i festes del Sant Crist, a l’abril i els Tres Tombs pel març

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Puigpelat

24 març 20202013, Municipis Alt Camp, Provincia Tarragona, PuigpelatPere Gasso

Puigpelat es un Municipi de la Comarca l?Alt Camp (Tarragona)

A Puigpelat hi anem el 26 de gener de 2013

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Camp de Tarragona
Comarca	Alt Camp
Total	1.149 (2019)
• Densitat	120,95 hab/km²
Llar	17 (1553)
Gentilici	Puigpelatenc, puigpelatenca

Breu historia del municipi

Limita amb els municipis d’Alió (N), Bràfim (E), Vilabella i Nulles (S), Vallmoll (SW), a més de Valls (W). S’estén al mig de la plana de la comarca, a llevant de Valls, entre el Gaià i el Francolí, riu aquest darrer on van a parar les aigües dels torrents que drenen el terme, que són recollides pel torrent de Vallmoll o de la Fonollosa. El poble de Puigpelat és l’únic nucli de població agrupada del municipi. Al terme també hi ha algunes urbanitzacions i el despoblat de Torrelles. Una carretera local uneix el poble amb la C-51 de Valls al Vendrell i amb Vilabella (abans d’arribar a aquesta darrera població enllaça amb la de Tarragona al Pont d’Armentera).

El Poble

El poble de Puigpelat és situat a 252 m d’altitud, al centre del terme i forma un petit agrupament de cases que s’enfilen en un turó presidit per l’església parroquial de Santa Maria, edifici barroc neoclassicitzant d’una gran nau amb capelles laterals i campanar de torre quadrat construït cap al 1786. La Cooperativa Agrícola fou creada el 1960.

Festes

Pel que fa al folklore, la festa major de Puigpelat s’escau el 15 d’agost. Destaca també la festa de la Mare de Déu de la Llet el diumenge més proper al 25 de març, i la festa de Sant Isidre Llaurador, el 15 de maig, amb el repartiment del pa beneït.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pla de Manlleu

23 març 2020Municipi Aiguamurcia, Municipis Alt Camp, Poble Pla de Manlleu, Provincia TarragonaPere Gasso

Pla de Manlleu es un Poble del Municipi d’Aiguamurcia Comarca Alt Camp (Tarragona)

A Pla de manlleu hi anem el 26 de desembre de 2012

Dades del Municipi

Vegueria

Camp de Tarragona

Comarca

Alt Camp

Població

Total

901 (2019)

• Densitat

12,34 hab/km²

Llar

33 (1553)

Gentilici

Aiguamurcienc, aiguamurcienca

Entitat de població	Habitants
Aiguamúrcia	53
Albà, l’	19
Ordres, les	11
Pla de Manlleu, el	150
Planeta, la	4
Pobles, les	158
Santes Creus	164
Mas d’en Parès	254
Manantials, els	80

Breu historia del municipi

El Poble

Poble (474 m alt.) del municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp), a l’extrem nord-oriental del municipi, a la zona de transició vers l’Alt Penedès; és a la dreta de la riera de Manlleu de Marmellar, al centre de l’antiga quadra de Manlleu de Selma .

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

enciclopèdia catalana

Pla del Penedès

23 març 20202012, Municipis Alt Penedès, Pla del Penedès, Província BarcelonaPere Gasso

Pla del Penedès es un Municipi de la Comarca Alt Penedès (Barcelona)

A Pla del penedès hi anem el 8 de desembre de 2012

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Penedès
Comarca	Alt Penedès
Total	1.256 (2019)
• Densitat	130,83 hab/km²
Geografia
Superfície	9,6 km²
Altitud	216 m

Breu historia del municipi

El terme municipal del Pla del Penedès, o Pla de Santa Maria, d’una extensió de 9,57 km², limita al N amb Terrassola i Lavit, a l’E amb Subirats, al S amb Santa Fe del Penedès i Font-rubí i a l’W amb Font-rubí i Puigdàlber. És situat a la part central de la depressió penedesenca, al N de Vilafranca. A part del poble del Pla del Penedès, el cap de municipi, hi ha diversos barris disseminats: Bonavista, Cal Janes, les Parellades, les Tarumbes i el Pujolet, les antigues quadres del Gorner, Palou, la Sala i l’Aguilera. Travessa el terme la carretera comarcal que va d’Igualada a Vilafranca del Penedès, de la qual surt un trencall que porta fins al cap de municipi i que es bifurca tot seguit cap a Sant Sadurní d’Anoia a llevant, i cap a Terrassola i Lavit a ponent.

El terreny és pla i poc accidentat, i drenat per diversos torrents: el torrent de Mas Rovira, el de les Tarumbes i el dels Bribons o de Sabanell, que solquen el terme de NW a SE i desguassen a la riera de Lavernó, de la conca hidrogràfica de l’Anoia.

El Poble

El poble del Pla del Penedès és a la part occidental del terme (216 m d’altitud), vora el límit amb els municipis veïns de Terrassola i Lavit i Font-rubí. El padró del 2005 reflectia 727 h.

L’església parroquial de Santa Maria és romànica, bé que modificada posteriorment. Documentada el 1080, el 1097 pertanyia a la canònica de Santa Maria de Solsona: és esmentada en una butlla d’Urbà II que confirma els béns de la dita canònica. L’església de Santa Maria del Pla és esmentada novament en les confirmacions papals dels béns de la canònica de Solsona del 1151 i el 1188 i segons un text del cartulari de Santa Maria de Solsona, de la fi del segle XIII, encara li pertanyia, si bé no s’hi especifiquen les prestacions que Santa Maria del Pla havia de satisfer. No hem pogut determinar en quina època l’església de Santa Maria del Pla fou agregada a la parròquia de Lavit, motiu pel qual el poble també s’anomenava el Pla de Lavit, fins que el 1778 fou erigida en parròquia independent. L’església de Santa Maria del Pla, que avui té com a copatrona santa Maria Magdalena, és un edifici romànic, del segle XI, d’una nau amb creuer i cimbori que descansa sobre petxines. L’absis és envoltat exteriorment per construccions feixugues. Es conserva, també, l’absidiola septentrional, la de migdia desaparegué en unes obres d’ampliació.

El Centre Agrícola-Unió d’Agricultors centra les activitats recreatives i culturals del poble, on destaca, entre altres, l’Agrupació Cultural i Dansaire.

Festes

El poble celebra la seva festa major al juliol. Destaca també el Carnestoltes amb la tradicional menjada de les Torrades el diumenge. La festa de les Torrades es va originar quan els termes del Pla i Lavit en formaven un de sol. Volia ser un acte de germanor.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Pacs del Penedès

23 març 20202012, Municipis Alt Penedès, Pacs del Penedès, Província BarcelonaPere Gasso

Pacs del Penedès es un Municipi de la Comarca de l’Alt Penedès (Barcelona)

A Pacs del Penedès hi anem el 23 de decembre de 2012

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Penedès
Comarca	Alt Penedès
Total	922 (2019)
• Densitat	146,35 hab/km²
Llar	21 (1553)

Breu historia del municipi

El municipi de Pacs del Penedès, d’una extensió de 6,27 km² és situat a la zona central de la comarca de l’Alt Penedès. Limita al N amb els termes de Vilobí del Penedès i les Cabanyes, a l’E amb Vilafranca del Penedès pels turons de Sant Pau (302 m), al S amb Santa Margarida i els Monjos i a l’W el riu de Foix fa de divisòria amb el terme de Sant Martí Sarroca. El terreny, bastant pla, és drenat també per la riera de la Maçana, que aquí pren el nom de riera de Llitrà. El cap de municipi i únic nucli de població és el poble de Pacs del Penedès. Hi ha els veïnats de la Fassina, el Salinar i la Serra, de poca entitat. Travessa el terme la carretera que, sortint de Vilafranca, passa per Sant Martí Sarroca i Pontons, i s’endinsa tot seguit dins l’Alt Camp. Un trencall d’aquesta carretera duu fins al cap de municipi.

El Poble

El poble de Pacs (201 m) és a la capçalera de la riera de Llitrà, centrat per una plaça de forma arrodonida. L’església parroquial de Sant Genís, als afores de la població, fou bastida al segle XVII. En depenen la capella de Sant Pau i l’antiga parròquia de la Bleda, ja dins el terme municipal de Santa Margarida i els Monjos.

Festes

Funciona a la població el Centre Cultural i Recreatiu de Pacs, a més de grups diversos (de teatre, de dansa, de gegants i de grallers). Hi ha una biblioteca. Celebra la festa major el segon diumenge d’agost

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàginesweb

web municipal

La Pedra

22 març 20202012, La Pedra, municipi la Coma i la Pedra, Municipis Solsonès, Provincia LleidaPere Gasso

La Pedra es un poble del Muinicipi de la Coma i la Pedra Comarca Solsonès (Lleida)

A La Pedra hi anem el 21 d’agost de 2012

Dades del Municipi

Població
Catalunya
Vegueria	Comarques Centrals
Comarca	Solsonès
Total	265 (2019)
• Densitat	4,37 hab/km²
Llar	39 (1553)
Gentilici	Comardí, comardina

Breu historia del municipi

La població (comardins) és en gran part disseminada, llevat del nucli de la Coma i la urbanització de Port del Comte. En el fogatjament del 1380 es comptabilitzaren 45 focs i en el de 1553, el nombre d’habitants es reduí a 39. Durant el segle XVIII la població augmentà lleugerament (de 169 h el 1719 passà a 224 h el 1787), i assolí un màxim el 1860 (930 h). A finals del segle XIX sofrí una forta davallada (478 h el 1897), per experimentar posteriorment un període d’estancament al voltant dels 400 h durant gran part del segle XX. A partir del 1970 la població es reduí, amb petites oscil·lacions. El 1981 hi havien 228 h, 251 h el 1991 i 246 h el 2001. Amb el nou segle, però, es produí un lleuger creixement (270 h el 2005).

Pel que fa a l’agricultura, els principals conreus són els farratges, per bé que hi ha alguns horts i una mica de cereals (sègol, blat i ordi). La base econòmica tradicional del municipi ha estat la ramaderia. Hi destaca la cria d’aviram (pollastres i galls), de bestiar porcí, oví i boví. A l’estiu, les ovelles que pasturen procedeixen d’altres indrets, i a l’hivern, moltes del poble són dutes a terres baixes, principalment a Tarragona. Es tracta d’una pervivència de la tradició de l’edat mitjana, quan els ramats de Santes Creus i de Poblet, amb guiatge del vescomte de Cardona, pujaven a pasturar en aquestes terres de la Vall de Lord.

Prop de la Pedra, a la unió del Mosoll i el Cardener (al sector oriental del terme), hi ha l’antiga farga de la Gafa, aprofitant un salt d’aigua, que es nodria encara a la fi del segle XVIII del mineral extret de la serra de Port del Comte. Fou transformada després en fàbrica tèxtil (la primera de la província de Lleida) i més modernament en central elèctrica (Elèctrica la Coma). La importància del sector terciari en aquest municipi es deu a la presència de l’estació d’esquí de Port del Comte, que s’ha servit dels pendents suaus dels plans de la Bòfia. A més, al fons de la vall, a l’esquerra del Cardener, afloren les aigües sulfuroses de la Puda, que havien estat conegudes i explotades de temps i ja havien donat lloc a una incipient funció d’estiueig i de turisme. L’increment que en aquest sentit ha sofert el municipi i la millora de les comunicacions (rectificació de corbes i asfaltat dels darrers quilòmetres de la carretera de Sant Llorenç a la Coma) ha estat definitiu per a la seva economia.

El Poble

El poblet disseminat de la Pedra (64 h el 2005), que forma un nucli reduït d’unes quantes cases a l’entorn de l’església parroquial de Sant Serni, s’alça a 999 m, al SE del cap municipal, a l’esquer ra del Cardener, al peu de la serra de Pratformiu. La seva demarcació, que arriba fins al Pujol i Vilacireres (a Gósol), correspon al sector més despoblat. L’església, esmentada ja el 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, fou consagrada de nou el 962, després de l’època de despoblament general de la comarca, pel bisbe Guisad d’Urgell. El bisbe sant Ermengol la cedí en el seu testament (1035) a Santa Maria d’Urgell. Devia ser construïda de nou, ja que consta una altra consagració el 1057. El temple romànic sofrí molts afegits al llarg del temps, com és ara un modern campanar quadrat. Prop d’un turó veí s’alcen les bases de murs, de bon carreu, pertanyents a l’antic castell de la Pedra, documentat des del segle XIV, que formà part, com la Coma, dels dominis dels Cardona, dins la batllia de Sant Llorenç de Morunys.

Festes

La festa major de la Pedra se celebra el primer diumenge d’octubre i la festa dels Traginers, per Santa Magdalena (22 de juliol).

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Web ajuntament

El Port del Comte

22 març 20202012, El Port del Comte, municipi la Coma i la Pedra, Municipis Solsonès, Provincia LleidaPere Gasso

El Port del Comte es un Poble del municipi de la Coma i la Pedra (Lleida)

Al Port del Comte hi anem el 21 d’agost de 2012

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Comarques Centrals
Comarca	Solsonès
Total	265 (2019)
• Densitat	4,37 hab/km²
Llar	39 (1553)
Gentilici	Comardí, comardina

Breu historia del municipi

El terme estén a l’extrem nord-oriental del Solsonès i de la Vall de Lord, a la capçalera del Cardener, des de la serra de Port del Comte (el Pedró dels Quatre Batlles, a 2 383 m, a l’extrem NW) fins a la serra del Verd (cap d’Urdet, a la serra del Gall, a 2 233 m, a l’extrem NE), separades aquestes serres pel coll de Port, o del Comte, fins a la serra de Querol (2 214 m a l’extrem SW) i la serra de Guixers (SE).

Limita al N amb Gósol (Berguedà) i Tuixén i la Vansa (Alt Urgell), a l’W amb Odèn i al S i l’E amb Guixers i Sant Llorenç de Morunys. Comprèn el sector oriental del gran prat ramader de Bacies, on hi ha el pou de glaç natural de la Bòfia (-31°C), que era aprofitat antigament (els traginers portaven blocs de glaç embolicats en sacs i sàrries a Solsona i altres llocs). El terme comprèn els pobles de la Coma, cap de municipi, i la Pedra, la urbanització de Port del Comte i l’estació d’esquí del mateix nom. També inclou el despoblat de Pratformiu. Les principals vies de comunicació són la carretera local que enllaça Sant Llorenç de Morunys amb Tuixén, passant pels pobles de la Pedra i la Coma, i la que surt més amunt del cap municipal per anar a Port del Comte i unir-se, al coll de Jou, amb la carretera de Sant Llorenç a la C-14 (Eix Tarragona-Andorra).

El Poble

Al SW del cap municipal hi ha la urbanització del Port del Comte (69 h el 2005). A l’extrem oriental, entre la serra de Pratformiu (1 670 m) i el coll de Jovells, en una vall, hi ha les cases abandonades que formaren part del despoblat de Pratformiu, alguna de les quals és ocupada esporàdicament per pastors.

Festes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web